(Sant Just Desvern, Baix Llobregat)
(o Sant Joan Salerm) Antic monestir de monges canongeses augustinianes, al sector muntanyós del nord del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al segle XIII (l’església és esmentada el 1277) i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre.
El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia. Resten escassíssimes ruïnes.
(o de Bossols, o de Mussols) Antiga església, actualment arruïnada, de l’antic municipi de Bassegoda, encinglerada a 902 m alt als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria (la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corb), que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant. Depenia de la parròquia de Corsavell.
Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu (dita també de la Paloma pel seu color blanquinós) fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936.
(Sant Feliu Sasserra, Bages)
Antiga parròquia rural, dins la demarcació històrica de Lluçà, situada al sector meridional del terme, en una elevació davant el mas de la Cirera, on hi havia hagut l’antic castell de la Cirera.
Fou sufragània des del segle XV de la parròquia de Sant Feliu i fou abandonada al segle XVIII. Només en resta la planta.
(o de Vallcebre) Antiga quadra i parròquia, situada en un serrat (945 m alt), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre.
Conserva l’edificació romànica, molt transformada.
(Piera, Anoia)
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila.
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots. Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar.
(Talarn, Pallars Jussà)
Antic col·legi i convent dominicà, a tocar de la vila, del qual resten escasses ruïnes. Es trobava dins la demarcació de Talarn, separat de Tremp pel barranc de la riera de Tremp o de les Adoberies, que salvava un pont de pedra reedificat pels frares.
El convent s’edificà el 1590 sobre una antiga església de Sant Jaume, que és la que donà nom a la casa. Fou erigit en col·legi de l’orde amb el nom de Schola Christi i s’hi ensenyava gramàtica llatina, filosofia, teologia i moral; hom li concedí les mateixes gràcies i privilegis que a les antigues universitats de Lleida i de Perpinyà.
Era dotat de moltes rendes pel voltant amb els béns del priorat de Manlleu. Fou reedificat a mitjan segle XVIII. En extingir-se, el 1835, tenia deu comunitaris i 14 estudiants dominicans.
Fou derruït el 1837 i sobre part del seu solar s’edificà el 1903 una casa de beneficència.
(o de les Creus) Antiga fortificació, actualment en ruïnes, que domina la vila, en una elevació, al camí de Portlligat, aixecada en època moderna per a protegir el port.
A mitjan segle XIX era ja en estat ruïnós.
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga església, una de les més antigues de la ciutat (985), que fou destruïda el 1823.
S’aixecava, en part, sobre l’ala esquerra de l’actual ajuntament, i el seu porxo -de 7 arcs- donava a l’actual plaça de Sant Jaume i al carrer de la Ciutat. En aquest porxo es va reunir en notables ocasions el Consell municipal.
L’actual parròquia de Sant Jaume -al carrer de Ferran- no té, com a titular, en realitat, l’Apòstol, sinó la Santíssima Trinitat.
(Lleida, Segrià)
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges.
Fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat, erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona; el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell. Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní.
El 1220 el papa Honori III n’aprovà la fundació. Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar.
El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida. Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542.
El 1594 s’hi fusionaren les monges de Vallsanta (Guimerà) i el 1604 les del Pedregal (el Talladell). Tenia col·legi per a filles de ciutadans i prohoms nobles de Lleida.
El 1640 es traslladaren a la ciutat, primer al Col·legi de Sant Bernat i, el 1644, al Col·legi Universitari de la Concepció o Col·legi Nou, que ampliaren el 1689 amb l’adquisició del veí hospitalet dels Capellans, on el 1701 edificaren una església nova i una escola per a donzelles nobles.
Hi residiren fins el 1718, que la comunitat es traslladà al santuari del Patrocini, de Tamarit de Llitera.
Dades dels Països Catalans 