Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Voltregà, castell de

(les Masies de Voltregà, Osona)

Antic castell termenal (906 m alt), avui totalment en ruïnes, situat en un esperó de la serralada de ponent de la plana de Vic sobre Santa Cecília de Voltregà. Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell.

Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences (1465). Fou de diferents famílies: els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al segle XIX.

Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt.

Voltregà *

(Osona)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.

Virtuts, les

(Alcover, Alt Camp)

Antic santuari (545 m alt) (la Mare de Déu de les Virtuts, ant: la Roca de la Virtut), situat damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l’Albiol.

En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX.

El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule.

Vinyet, el -Tarragona-

(Tarragona, Tarragonès)

Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet.

Fou destruït el 1644, durant la Guerra dels Segadors.

Vinyavella, la

(Esparreguera, Baix Llobregat)

Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Far) fou adquirit per dret de fadiga el 1522.

Segons l’anunci de subhasta fet el 1821 per l’estat, tenia de 200 a 300 jornals de terra, amb vinya i oliveres i un hort annex a la casa.

Vinyanova, la

(el Bruc, Anoia / Collbató, Baix Llobregat)

Antiga granja de Montserrat, el nucli inicial de la qual (mas Bernarda) fou adquirit el 1566. Els monjos hi anaven periòdicament a descansar, i per això hi havia una gran casa -restaurada parcialment i adaptada com a restaurant- i una capella.

Segons l’anunci de subhasta fet per l’estat el 1821, tenia 150 jornals de sembrat plantat d’oliveres, 130 jornals de vinya i 50 de bosc.

Vinfaro

(Alfés, Segrià)

(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.

Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.

Al començament del segle XVIII ja era despoblat.

Vilomara

(el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages)

Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi.

Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el segle XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort.

En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica (segle XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara.

Víllec i Estana

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) 

Antic municipi, agregat (1970) a l’actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d’Estana.

El centre del municipi era el poble d’Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

Vilaverd -Berguedà-

(Castellar del Riu, Berguedà)

Antic lloc, al límit amb el de Guíxers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles.

En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.