Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Setla i Mira-rosa

1 Resposta

(els Poblets, Marina Alta)

Antic municipi: 2,62 km2, amb la capital al poble de Setla dels Llocs, que el 1971 formà l’actual, amb l’annexió del terme de Miraflor.

Rubau

1 Resposta

(Faura, Camp de Morvedre)

Antic lloc, prop del de Garrofera, confós entre les actuals poblacions de Faura i Benifairó de les Valls.

Lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó, la seva església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535. Fou agregat al municipi de Faura el 1845.

Riba-roja -Alt Camp-

Deixa un comentari

(la Masó, Alt Camp)

Antic lloc, esmentat encara el segle XIX.

Rafalet de Benissalim

1 Resposta

(Tàrbena, Marina Baixa)

(ant: Benissalim, o el Ràfol de Benissalem)  Caseria i antic lloc, al sud-est de la vila, al límit amb el terme de Callosa d’en Sarrià.

Pontells *

Deixa un comentari

(Viella, Vall d’Aran)

Veure> Sant Nicolau dels Pontells  (antic hospital).

Pont de Monfort, el

Deixa un comentari

(Valldellou, Llitera)

Antic lloc, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, entre Tragó de Noguera i Anadí.

Poble Nou de la Mar, el

3 Respostes

(València, Horta)

Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a l’actual el 1897.

Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.

Parròquia de Sant Joan, la *

Deixa un comentari

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Veure> la Ribera de Sant Joan  (antic municipi).

Parçons

1 Resposta

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)

Antic lloc i masia, a l’oest de la vila. Era una antiga alqueria islàmica.

Palomera, la -Mallorca-

4 Respostes

(Andratx, Mallorca Tramuntana)

Antic lloc, a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).

Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya que conqueriren l’illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset.

Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans; Pere III de Catalunya hi féu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona.