Arxiu d'etiquetes: llocs antics

Bou, basílica de son

(Alaior, Menorca)

Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.

És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.

La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.

Borró

(Ròtova, Safor)

Antic castell (288 m alt), d’origen islàmic, actualment enrunat, situat a l’esquerra del riu de Vernissa.

El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d’un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se’n separà el terme d’Almiserà.

Borrelles

(Clariana de Cardener, Solsonès)

Antiga quadra, que fou agregada a la de Buida-sacs.

Borgunya *

(el Pont de Bar, Alt Urgell)

Altre nom de l’antic lloc de Barguja, situat a l’antic municipi de Toloriu.

Bonastre -Plana Baixa-

(Vila-real, Plana Baixa)

Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formaren la parròquia de les Alqueries de la Plana.

Bocchorum

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

(o Bocchoris)  Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.

Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.

Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.

Boatella, la -València-

(València, Horta)

Raval de la ciutat durant l’època musulmana. S’estenia extramurs, prop del barri cristià de Sant Vicent de la Roqueta, davant la porta de la Boatella, a l’extrem meridional del cardo de la ciutat romana (l’actual carrer de Sant Vicent).

La mesquita fou convertida, després de la conquesta catalana, en parròquia dels Sants Joans.

L’horta era regada per un ramal del Túria.

Bèrcol, bosc del

(Rosselló)

Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre), que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol, d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.

Al segle XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya.

Benissàmit

(Sant Antoni de Portmany / Sant Joan de Labritja, Eivissa)

Un dels districtes en que era dividida l’illa en època islàmica, corresponent al posterior quartó de Balansat.

Benaduf

(el Villar, Serrans)

Antic lloc, prop del qual es formà el Villar de Benaduf, l’actual vila del Villar.