(Catalunya, segle XI – segle XIII)
Llinatge noble iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.
Aixó s’esdevingué amb Guillem de Gurb, que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt (Catalunya, segle XI – 1080/86) Noble. Fou pare de Bernat Guillem de Queralt.
(Girona, segle XVII – segle XX)
Dinastia de mestres courers. Documentada des del segle XVII i que ha tingut continuïtat fins al segle XX.
A la foneria dels Puig Pallès s’han construït la majoria de les campanes de la ciutat de Girona i comarca.
(Nàpols, Itàlia, final segle XIII – País Valencià, segle XVII)
Llinatge noble valencià.
Els seus membres intervingueren molt activament en la política local fent costat al partit dels Centelles.
L’iniciador del llinatge fou Joan de Pròixida (Salern, Itàlia, vers 1210 – Roma, Itàlia, 1299) Alt funcionari reial. Fou metge del rei Manfred de Nàpols i de Sicília. Fidel valedor dels interessos de Pere el Gran a l’illa de Sicília, lluità contra els Anjou, i, un cop conquerida l’illa, fou nomenat canceller del regne. Com a recompensa rebé les senyories de Llutxent, Pinet, Benissanó i d’altres, al País Valencià.
Fou el pare de:
Francesc de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1327/28) Tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs, i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el féu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un prèstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria.
Tomàs de Pròixida (País Valencià, segle XIII – 1319) Justícia de Sogorb (1281). Fou l’hereu de les possessions paternes. Es casà amb Agnès de Lloria, neboda de l’almirall Roger.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries (Pere I d’Empúries) i comte de Ribagorça i Prades. Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena.
Altres fills seus foren Elionor de Prades, reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades i de Foix, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença.
Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Dinastia de pintors i escenògrafs.
El primer membre conegut de la qual fou Gabriel Planella (Barcelona, 1754 – 1824) Pintor. Practicà la decoració pictòrica de vidres i porcellanes amb elements florals.
Fou el pare de Bonaventura, Gabriel, Joan, Joaquim i Ramon Planella i Conxello.
Altre nom com és conegut la família d’artistes catalans Pichot.
(Catalunya, segle XI – segle XV)
Llinatge noble. Originari de la Cerdanya i del Berguedà, on, a banda i banda del Cadí, es trobava la major part dels seus dominis inicials: Quer Foradat, Gósol, l’Espà, Saldes i després Bagà, bé que alguns altres, com Pinós i Vallmanya, eren situats al Solsonès.
Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia.
Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat de Pinós (mort després 1063) i Miró Riculf de Pinós (mort després 1069), fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós.
Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà (1063), que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa (1064). Els mateixos comtes li encomanaren, poc després, el castell de Tàrrega (1069).
La tradició familiar els fa descendir dels comtes de Cerdanya i Besalú.
Del seu matrimoni amb Sicarda, Miró Riculf tingué un fill, Galceran (I) de Pinós.
(Barcelona, 1695 – 1869)
Família d’impressors i llibreters.
En general, la seva producció fou remarcable per la seva pulcritud i la seva llibreria -que mantingué un intens comerç de cabotatge amb diversos ports de l’estat espanyol- fou una de les més ben assortides de Barcelona.
El seu fundador fou Joan Piferrer (Barcelona, segle XVIII – 1750) Impressor. Deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Jou, i aquesta al seu fill:
Tomàs Piferrer i Jou (Barcelona, 1714 – 1774) Impressor. Des del 1763 tingué al seu càrrec la impressió de la “Gazeta de Barcelona” i ostentà el títol d’impressor de sa majestat.
Al cap d’uns anys passà a Joan Francesc Piferrer i Macià (Barcelona, segle XIX) Impressor. El 1828 passà a les seves mans el negoci familiar, fins que fou succeït pel seu fill:
Josep Piferrer i Depaus (Barcelona, segle XIX) Impressor. Deixà definitivament el negoci el 1869 al llibreter Isidre Cerdà.
(Catalunya, segle XIX – segle XXI)
Família d’artistes. Signaren sovint amb la grafia Pitxot.
Creada pels germans Ramon, Maria Pichot i Gironès, i:
Josep Pichot i Gironès (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dissenyador de jardins. Realitzà el parc de Figueres.
Lluís Pichot i Gironès (Barcelona, 20 març 1887 – Perpinyà, 12 maig 1962) Violinista.
Ricard Pichot i Gironès (Barcelona, segle XIX – Figueres, Alt Empordà, segle XX) Violoncel·lista. Fou el pare dels pintors Ramon i Antoni Pichot i Soler.
(Barcelona, 1913 – )
Família de periodistes.
Originaris de Madrid, el primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu.
Dades dels Països Catalans 