Arxiu d'etiquetes: llibres

Jacob Xalabín, Història de

Deixa un comentari

(Catalunya, després 1389)

Novel·la històrica anònima, de tema oriental.

Devia ésser redactada després del 1389 per la descripció que fa de la batalla de Rosovo i abans del 1404 com demostra l’esment de certs personatges reals.

Té com a protagonistes personatges de l’imperi otomà de la darreria del segle XIV, època de la qual marca un fons acusat i concret. Més que una crònica o un text, és, per l’estructura, una autèntica novel·la emmarcada en un ambient exòtic per al lector català.

Amb un estil senzill, descriu situacions reals i novel·lesques al costat de fets històrics i d’elements fabulosos precedents de les Mil i una nits.

Jabba, David

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV)

Relligador de llibres. Pertanyent a la comunitat hebrea de Tarragona.

L’excel·lència del seu art fou recompensada, el 1333, concedint-li el monopoli de les carnisseries del barri jueu. La concessió li fou atorgada per l’arquebisbe de Tarragona.

Institut Català de les Arts del Llibre

19 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1939)

Corporació. Aglutinava els diferents sectors de les arts gràfiques.

Els seus objectius foren la creació d’una escola professional (1905), intervenir en les disposicions administratives i facilitar les relacions professionals i entre industrials, operaris i clients.

Entre les seves publicacions (monografies, memòries, etc) cal esmentar la “Revista Gráfica” (1900-28).

Tingué part activa en la creació de la Cambra Oficial del Llibre (1918), avui INLE.

hostal de la Glòria, L’

3 Respostes

(Catalunya, 7 octubre 1931)

Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea per la companyia Maria Vila-Pius Daví.

L’obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l’època més brillant del Segarra dramaturg.

Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.

Homilies d’Organyà, les

5 Respostes

(Organyà, Alt Urgell, segle XII)

Recull de sis sermons, en que s’explica i es comenta l’Evangeli i l’Epístola de les domíniques de la quinquagèsima i la sexagèsima.

Trobats a la rectoria d’Organyà i publicats el 1904 per l’arxiver i erudit Joaquim Miret i Sans. La col·lecció és considerada entre els primers textos en prosa escrits íntegrament en català.

Redactats entre final del segle XII i començament del segle XIII, en un estil planer i directe, que fan pensar en un sermó destinat a una audiència popular.

Es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

Homenots

2 Respostes

(Catalunya, 1958 – 1962)

Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l’editorial Selecta i reeditats per Destino.

Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del segle XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.

Història Nacional de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1922 – 1934)

Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.

En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.

És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.

La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.

L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.

Historia de l’esforçat cavaller Partinobles

1 Resposta

(Catalunya, 1588)

Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d’origen francès (segle XII), feta sobre una anterior traducció castellana.

La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-.

Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.

Història de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón

Deixa un comentari

(Catalunya, 1860 – 1863)

Obra de Víctor Balaguer, en cinc volums. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya (1709).

Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l’Ortegada, i l’arrodoneix amb un capítol d’història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l’obra una mena de diccionari biogràfic d’escriptors catalans moderns en català i castellà.

L’obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica universal de Jeroni Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics.

Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.