Arxiu d'etiquetes: llibres

Llibres en Català

(Catalunya, 1967 – )

Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial. Aparegué per primera vegada editat per l’Instituto Nacional del Llibro Español, si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester.

El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.

El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català.

Llibres del Mall

(Barcelona, 1973 – 1987)

Col·lecció iniciada per Curial Edicions Catalanes.

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol.

Fou iniciada amb la “Sèrie Poesia”, que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes.

El 1975 es convertí en editorial i el 1981 fou transformada en societat anònima.

S’ha anat obrint a d’altres gèneres com ara la narrativa -“Sèrie Oberta”-, el teatre i l’assaig. Ha iniciat també una col·lecció de traduccions -“Sèrie Ibèrica”-, una altra de texts medievals breus -“Biblioteca Escriny”-, una altra d’obres completes -“Sèrie Batent”-, una col·lecció de clàssics literaris catalans en edició bilingüe -“Marca Hispànica”-, etc.

llibres de l’Óssa menor, Els

(Catalunya, 1949 – 1966)

Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves (“Antologia Poètica Universitària”).

S’hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors.

N’han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa.

Llibres a l’Abast

(Barcelona, 1962 – )

Col·leccions d’Edicions 62. Iniciada amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i dirigida fins al número 16 per Josep Benet i Max Cahner i del 17 al 40 per aquest darrer.

Publicà estudis, biografies i assaigs sobre història, literatura, ciències socials, urbanisme, plàstica, economia, psicologia, medicina, sociologia, etc.

Hi han estat publicats llibres d’importants autors catalans i universals. El seu èxit més gros fou Els altres catalans, de Francesc Candel (1964).

Enllaç: Llibres a l’Abast

Llibre Vermell de Montserrat

(Montserrat, Bages, segle XIV – segle XVI)

Manuscrit en llatí i en català. Nom donat per les cobertes vermelles de l’obra original, que versa sobre Montserrat, on probablement fou escrit i es conserva.

Les matèries són diverses: història de Montserrat, mapes, cants, balls rodons.

Llibre Verd

(Catalunya, 1602 – 1713)

Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya.

S’hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris.

És a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Llibre dels Mariners

(Catalunya, 1398)

Dos aplecs de narracions en vers, l’un de la darreria del segle XIV i l’altre del 1398.

Ambdós llibres són sàtires contra els mariners, i tenen valor pel llenguatge que empren i per la narració de costums.

Llibre dels Feits

(Catalunya, 1244 – 1274)

(o Crònica de Jaume I)  Crònica inspirada directament per Jaume I de Catalunya. Primera de les quatre grans cròniques de la historiografia catalana.

Fou probablement dictada pel propi Jaume I el Conqueridor, si més no en part, i redactada pels seus col·laboradors (entre els quals hi ha el bisbe d’Osca, Jaume Sarroca, que participà en l’ordenació i estructura dels manuscrits) sota la direcció atenta i personal del rei.

No s’ha conservat la primera redacció, però si dues versions, una de llatina que, amb el títol Liber Gestarum, fou feta per Pere Marsili l’any 1331 per encàrrec de Jaume II el Just, i una altra de catalana que, amb el títol Llibre dels feits, fou incorporada a un manuscrit acabat de copiar l’any 1434; bé que són dos texts paral·lels, el segon no és còpia ni traducció del primer, sinó que més aviat són dues versions del text original.

La crònica és una autèntica biografia de Jaume I, el qual, en alguns passatges, aconsegueix de deixar constància dels seus estats d’ànim més íntims, amb un llenguatge sovint col·loquial i popular. Tota la crònica està impregnada d’un profund sentit religiós i providencialista, on s’hi destaca l’esperit bel·licós del monarca i hàbilment s’hi mostren els seus encerts polítics, així com la defensa dels interessos catalans.

Juan Fernández de Heredia va fer-ne una versió aragonesa al final del segle XIV.

Llibre del Rei en Pere

 (Catalunya, 1283 – 1288)

(o Crònica de Bernat Desclot)  Crònica . És la segona de les cròniques catalanes. Escrita per un personatge que amagà la seva identitat sota el pseudònim de Bernat Desclot.

La juxtaposició d’elements llegendaris i de fets rigorosament històrics en constitueix una de les característiques més sobresortints: els cinquanta primers capítols, que comprenen la història anterior al regnat de Pere II el Gran (1276-85), contenen gran nombre d’episodis llegendaris i de prosificacions de cançons de gesta en llengua catalana.

Contràriament, els capítols restants, fins al 168, narren amb rigorosa objectivitat i excel·lent prosa, el regnat de Pere el Gran, per a la qual cosa Desclot es valgué del coneixement personal i directe dels nombrosos esdeveniments i de l’estudi de documents del propi arxiu reial.

Es creu que aquest accés a documents contemporanis de la cancelleria s’explica perquè (bé que no s’hagi pogut comprovar) Bernat Desclot devia ésser el pseudònim del tresorer reial Bernat Escrivà.

Desclot, prosista excel·lent i cronista professional, s’esforçà a narrar objectivament, bé que no pot amagar l’admiració per la figura del rei Pere II. Destaquen especialment els passatges en què es narra la invasió de Catalunya pels croats de Felip III l’Ardit.

Llibre de Tres

(Catalunya, segle XIV)

Col·lecció de proverbis i sentències morals, religioses i científiques, cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius de diverses coses relacionades amb l’home.

Malgrat el to seriós d’alguns dels aforismes, la majoria tenen caràcter satíric. Fou redactat al segle XIV i imprès abans del 1498.

Anònim, ha estat atribuït a Anselm Turmeda, per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments.