(Catalunya, 1960)
Poemari de Salvador Espriu.
Sota l’al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de ponts de diàleg entre les diverses llengües i nacionalitats peninsulars.
Poema civil, ètic, més narratiu que líric, no és la seva obra fonamental, però les circumstàncies n’han fet un símbol i ha estat traduït a l’alemany, a l’anglès, al francès, al castellà, a l’italià i al suec.
(Perpinyà, 1952 – Barcelona, 1977)
Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter, en dotze volums.
Publicats a Perpinyà: Janet vol ser un heroi (1952), Homes i camins (1952), Janet imita el seu autor (1954), Vells i nous camins de França (1955), Els emotius (1956), Demà… (1957), Les profanacions (1958), Els amants enemics (1959), La traïció de Llavaneres (1961), El penitent (1962), Pel camí dels desgreuges (1963) i Ascensió (1977, a Barcelona).
Sota l’influx de Dostojevskij i de Proust, la gran saga de Puig i Ferreter vol ésser un ambiciós retaule de la Catalunya literària i política dels primers quaranta anys del segle XX.
El protagonista Janet Masdeu -transposició de l’autor-, que ja surt a El cercle màgic (1929), per defensar-se de l’acusació d’haver especulat amb fons de la Generalitat a París, no dubta a fer escàndol contra l’escàndol que l’envolta.
Malgrat l’ambició i la força narrativa, el cicle és desigual i sovint reiteratiu, i els seus freqüents al·legats i justificacions el feren motiu d’una inacabable polèmica.
(Catalunya, segle XV)
Tractat ascètic de Felip de Malla, la seva obra més important.
Un sermó predicat davant Alfons el Magnànim, el 1419, a la capella reial de Barcelona, li suggerí la idea d’aquesta obra extensíssima, en dues parts, on desenvolupa el tema, complicat i medieval, de l’entestament de Lucífer a evitar la mort de Crist, per tal que no es produís la redempció del gènere humà.
Tota una teoria d’abstraccions i de metàfores posades en moviment inunda aquest llibre ampul·lós, amb moments d’una gran bellesa, al qual, de tant en tant, llargs fragments de prosa rimada donen una musicalitat especial i complicadíssima.
Citacions d’autors clàssics s’hi barregen amb passatges bíblics, i arreu voreja un cert humanisme, curiosament integrat en una temàtica típicament medieval, fins a arribar a una mena de fusió entre el rere món pagà i el cristià.
(Madrid, gener 1833)
Oda de Bonaventura Carles Aribau.
Escrita com a peça de circumstàncies, per a felicitar el banquer Gaspar de Remisa, publicada l’agost del mateix any a “El Vapor” de Barcelona.
Escrita en alexandrins, consta de sis estrofes de vuit versos cada una; cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua.
Hom l’ha considerat com l’iniciador del romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença.
Veure> Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona (obra de Pere III el Cerimoniós, abans 1359).
(Barcelona, 1915 – 1938)
Narracions per a adolescents, publicades a “En Patufet” per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per Joan G. Junceda. A la primera època apareixien amb el pseudònim d’El Narrador Gentil.
El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme.
Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intel·lectuals diversos.
(Barcelona, 1912)
Estudi de Ramon Turró. Publicat per la Societat Catalana d’Edicions, i després en francès a París (1914) i en castellà a Barcelona (1916, prologat per Unamuno) i Madrid (1921).
És l’obra bàsica del seu autor i hom l’ha qualificat de profunda interpretació naturalista del kantisme en considerar la fam condició sine qua non del coneixement i element constitutiu del “subsòl de la ment”.
Veure> les Homilies d’Organyà (recull de sis sermons del segle XII).
(Barcelona, 1862)
(o Catalunya Agonitzant) Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull. Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català.
Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
L’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume II d’Urgell (1413) fins a la mort de Ferran I d’Antequera, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan Fiveller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta.
L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883 i 1884.
(Barcelona, mitjan segle XIV)
Nom amb el qual és conegut un text d’un conjunt de costums jurídics del dret local de la ciutat sobre les servituds rústiques i urbanes, que foren compostes a la baixa edat mitjana amb el títol de Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituds de les cases e honors.
Es creu que van ser redactades per un pràctic anomenat Sanctacília, del qual van adoptar el nom.
Regulen, a més de les servituds esmentades, les relacions entre les finques.
Després d’haver-se estès la seva vigència per gairebé tot Catalunya, van ser incloses dins les Recopilacions catalanes.
Dades dels Països Catalans 