Arxiu d'etiquetes: liturgistes

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Torrella i Cascante, Ramon

1 Resposta

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 abril 1923 – Tarragona, 22 abril 2004)

Eclesiàstic i ecumenista. Enginyer tèxtil, ingressà al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1953. Féu estudis de sociologia i es doctorà en teologia a Roma (1958) amb la tesi L’humà i el diví en l’Església. Alguns aspectes del reformisme catòlic contemporani.

Fou consiliari de la JOC a Barcelona, de tot l’estat i d’Europa i rector del Seminari de Barcelona (1966-68). President de la nova Facultat de Teologia (1967) i bisbe auxiliar de Barcelona (1968), Pau VI el nomenà vicepresident del Consell de Laics i de la Comissió Pontifícia Justícia i Pau (1970) i del Consell Pontifici “Cor Unum” (1971).

El 1975 fou nomenat vicepresident del Secretariat per a la Unió dels Cristians, on desenvolupà una gran tasca ecumènica. Fou copresident del Grup Mixt de Treball entre l’Església Catòlica i el Consell Ecumènic de les Esglésies i el Comitè de Coordinació de la Comissió per al diàleg amb l’Església Ortodoxa.

El 1983 fou nomenat arquebisbe de Tarragona i el 1996, un any després de la celebració del Concili Provincial Tarraconense, del qual fou impulsor i president, presentà la renúncia al càrrec per motius de salut, que es feu efectiva el 1997.

El 1998 rebé la Creu de Sant Jordi.

Tena i Garriga, Pere

1 Resposta

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 14 maig 1928 – Barcelona, 10 febrer 2014)

Teòleg i liturgista. Sacerdot (1951), es doctorà en teologia a Roma (1954). Professor al seminari de Barcelona (1956-67) i a la Universitat de Salamanca (1963-68), fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà (1967-72) i president (1972). Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1958), en fou el director, com també de la seva revista “Phase” (1963).

Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia (1973-84) i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral.

L’any 1987 fou nomenat per Joan Pau II sotsdirector de la Sagrada Congregació per al Culte Diví. El 1993 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i des de l’any 2004 en fou bisbe emèrit auxiliar.

És autor de La palabra Ekklesía. Estudio histórico-teológico (1958) i coautor de La impossible restauració. El Vaticà II a l’hora del balanç: el sínode de 1985 (1986).

Vives i Gatell, Josep

1 Resposta

(Vilabella, Alt Camp, 11 gener 1888 – Barcelona, 12 juny 1978)

Sacerdot, historiador, bibliògraf, liturgista i epigrafista. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret i en teologia, matèries que estudià en diverses universitats europees. Féu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord. Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia (1950), Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1943), presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970.

Els seus múltiples treballs d’investigació i repertoris erudits el feren conèixer arreu del món científic. A partir de la tesi doctoral sobre Joan Ferrandis d’Herèdia, gran mestre de Rodes (1927), i de treballs metodològics i bibliogràfics, es dedicà sobretot a la publicació de las Inscripciones de la España romana y visigoda (1924 i 1969).

Fou fundador, amb Heinrich Finke, de les “Spanische Forschungen der Gürresgesellschaft”, i més tard dels “Monumenta Hispaniae Sacra”, on publicà, sobretot, l’oracional visigòtic de Tarragona (Oracional visigótico, 1946) i, amb L. Brou, l’Antifonario visigótico mosárabe de la catedral de León (1959), així com els texts conciliars visigòtics (1963), amb T. Marín i G. Martínez.

Dirigí, des de l’any 1927, la revista “Analecta Sacra Tarraconensia”, a la qual afegí la Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiàsticas (1925-52). Des del 1948 dirigí també “Hispania Sacra”, on publicà especialment articles d’hagiografia. Havia dirigit encara “Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús”. Cal no oblidar la seva col·laboració a Bibliografia de llengua i literatura catalana de R. Aramon i Serra, que féu eixir del 1929 al 1931.

Olivar i Daydi. Alexandre

1 Resposta

(Barcelona, 1 febrer 1919 – Montserrat, Bages, 1 octubre 2018)

Patròleg i liturgista. Germà d’Arnau. Monjo de Montserrat (1935), fou ordenat de sacerdot el 1942. Ha editat fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya: els sacramentaris de Vic (1953) i de Ripoll (1964).

Especialista en Pere Crisòleg, ha publicat l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo (1962) i n’ha fet l’edició crítica dels sermons al “Corpus Christianorum” (1975-82). Posteriorment ha publicat La predicación cristiana antigua (1991).

Encarregat de la secció de manuscrits i incunables de la Biblioteca de Montserrat, de la qual fou director (1946-53), n’ha publicat els catàlegs: Catàleg dels incunables conservats a la Biblioteca de Montserrat (1955), Els manuscrits litúrgics de la Biblioteca de Montserrat (1969) i Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca del Monestir de Montserrat (1977).

Fou secretari general del Segon Congrés Litúrgic de Montserrat (1965) i en publicà les actes (1966-67). Cofundador i president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics i membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.

Franquesa i Garrós, Adalbert Maria

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 18 desembre 1908 – Montserrat, Bages, 6 octubre 2005)

Liturgista, ecumenista i historiador. Nom de religió d’Estanislau Franquesa. Alumne dels escolapis, prengué l’hàbit a Montserrat el 1925, on professà (1930) i s’ordenà prevere (1932). Acabà els estudis a Beuron (Alemanya), i en retornar inicià la publicació, en fascícles, del Missal del Poble, interromput per la guerra civil, durant la qual perfeccionà els estudis a Maria Loach (Alemanya) i féu de professor al seminari de Vitòria.

Ocupà càrrecs de responsabilitat al monestir, i com a sagristà major prengué part en l’organització de les festes d’entronització de la imatge de la Mare de Déu (1947). Director del Scriptorium Liturgicum (1943), membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics i membre de la Junta Nacional de Pastoral Litúrgica.

Durant el concili Vaticà II fou consultor de l’episcopat espanyol i, posteriorment, del Consilium de Litúrgia i de la Congregació del Culte Diví. D’ençà del 1971 i fins al 1983, fou superior de la comunitat benedictina annexa a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). La seva abundant producció bibliogràfica té com a temes: Montserrat, el ritual català, la litúrgia hispànica i l’ecumenisme.