Arxiu d'etiquetes: lingüistes

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 18 novembre 1983)

Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.

El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.

El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.

Salord i Farnés, Josep

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 16 octubre 1911 – 26 juny 1970)

Historiador i lingüista. Cursà estudis eclesiàstics al seminari de Ciutadella i fou ordenat sacerdot a Vic el 1935. Professor del seminari menorquí i beneficiat de la catedral de Ciutadella, fou el propulsor de la introducció del català a la litúrgia de la diòcesi.

Els seus treballs més coneguts són El acta de Constantinopla, Pro Aris et Focis (1956), Sobre la desgràcia de Ciutadella, La reconquista de Menorca, Reflexions en el centenari de la invasió turca, El pariatge fet pel senyor rei en Jaume sobre la pavordia i rectories de Menorca segons la còpia del Llibre vermell i La llengua dels menorquins (1963).

Prohens i Bennàsser, Jaume Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1799 – Palma de Mallorca, 1865)

Advocat, antiquari, poeta i lingüista. Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts. Reuní una notable col·lecció d’antiguitats, incunables i còdexs lul·lians.

Projectà de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, per a la qual cosa féu una circular impresa (el 1838 o el 1841) en vers que repartí entre els literats mallorquins. Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina.

És autor d’entremesos, entre altres Testament original d’es porc d’Enguany… (1845), Sa criada radoladissa… (1847), una Representació del rei Herodes i la Sibil·la (1847) i un llarg poema, en metres diferents, Origen del mirinyac (1858).

Pitarch i Almela, Vicent

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 5 novembre 1942 – )

Lingüista i escriptor. Llicenciat en filologia romànica, l’any 1969 treballà a Onda i després a Castelló de la Plana.

Centrat en l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes, ha publicat: Defensa de l’idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), el manual de llengua i cultura del País Valencià Penyagolosa (juntament amb J. Palomero i V. Pascual) i Poesia eròtica y burlesca dels segles XV i XVI (1982) (amb Ll. Gimeno); El català al País Valencià: retracció i resistència (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desiquilibris socials (1984) i Parlar i (con)viure al País Valencià (1994).

Col·laborà en el programa radiofònic Nosaltres els valencians, que havia creat el 1969. Membre del Grup Català de Sociolingüística, de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut de Filologia Valenciana.

Palomba, Joan

Deixa un comentari

(l’Alguer, 7 agost 1876 – 29 març 1953)

Lingüista i mestre d’escola. Amb Antoni Ciuffo assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906. Hi presentà la comunicació La gramàtica del dialecte alguerès modern.

Publicà Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906), Attraverso la letteratura catalana (1909) i un estudi sobre tradicions, usos i costums de l’Alguer (1911).

Normalització Lingüística a les Illes Balears, llei de

Deixa un comentari

(Illes Balears, 29 abril 1986)

Llei aprovada per unanimitat pel Parlament Balear. Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana.

El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. A part l’exposició de motius, consta d’un títol preliminar i quatre títols més, dedicats, respectivament, a l’ús oficial, l’ensenyament, els mitjans de comunicació social i la funció normalitzadora dels poders públics.

El Tribunal Constitucional (1988) n’anul·là l’article 5.2 i un incís de l’article 7.1, similars als articles anul·lats anteriorment de la llei catalana; l’article 13, que feia referència a l’ús del català en la vida militar, i l’article 20.2, que exigia coneixements suficients de català i castellà per a poder obtenir el títol de graduat escolar.

Ninyoles i Monllor, Rafael Lluís

1 Resposta

(València, 31 juliol 1943 – 25 octubre 2019)

Sociolingüista. Professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València i sociòleg de la diputació provincial de València. Ha col·laborat al diari “Madrid”, a “Gorg”, “Serra d’Or”, “Cuadernos para el Diálogo”, “Revista de la Opinión Pública”, etc.

Autor de L’opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975), Bases per a una política lingüística democràtica a l’Estat espanyol (1976), Madre España (1979) i El País Valencià a l’eix mediterrani (1992).

Martí i Gadea, Joaquim

Deixa un comentari

(Balones, Comtat, 15 juliol 1837 – Mislata, Horta, 16 novembre 1920)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic.

Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano – castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d’Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d’altres.

mallorquí -lingüística-

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Varietat del català central del grup balear que es parla a l’illa de Mallorca.

Conserva les formes més arcaiques del català i es caracteritzà principalment per la manca de la desinència verbal en la primera persona del present d’indicatiu, com en el català antic: jo cant. conserva l’articulació de la vocal neutra tònica (é) que correspon a la e tancada del llatí vulgar, articulació que, segons Badia i Margarit, pot ésser que fos general en el català oriental.

Pertany al grup dels dialectes catalans de parlar salat que han conservat l’article derivat de ipse, adoptant per al singular les formes es (s’ davant vocal), sa (s’ davant vocal), i per al plural es (ets davant vocal) i ses; so (plural sos) és la forma de l’article masculí precedit de la preposició amb.

Una altra de les seves característiques és la distinció entre o i u àtones, però confon, en canvi, la a i la e en fer-les ambdues neutres.

Lapesa i Melgar, Rafael

Deixa un comentari

(València, 8 febrer 1908 – Madrid, 1 febrer 2001)

Filòleg i lingüista en castellà. Catedràtic a la Universitat de Madrid, ingressà a la Real Academia Española el 1951.

És autor d’Historia de la lengua española (1942), La trayectoria poética de Garcilaso (1948) i De la Edad Media a nuestros días (1967).