(l’Alguer, 1869 – 1954)
(it: Cármine Dore) Escriptor. Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906).
La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l’Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921.
Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc.
(Aragó ?, 1605 – l’Alguer ?, Sardenya, 1689)
Bisbe de l’Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona.
Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).
(l’Alguer, Sardenya, segle XV – 1524)
Lloctinent general interí de Sardenya. Fou marquès de Villarios i comte de Bornova.
Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer (1502-03), de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà (1506), de governador de Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer (1509).
(l’Alguer, Sardenya, 1845 – 1915)
Escriptor. És autor de bon nombre de poesies catalanes esparses, escrites en el dialecte de la seva ciutat natal.
Mostrà predisposició pels temes picarescos.
(l’Alguer, 1830 – 1900)
Escriptor. Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer.
Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intel·lectuals de Catalunya i col·laborà en diverses revistes catalanes, especialment a “La Ilustració Catalana” (1880-94).
Dades dels Països Catalans 