Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Elca -Vall d’Albaida-

(Salem, Vall d’Albaida)

Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l’expulsió (1609).

Cubells, cases de *

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Veure> les Cases de Cubells  (caseriu).

Creu, alt de la

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Cim (955 m alt) de la serra d’Ontinyent, a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.

Covalta, la

(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)

Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.

Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.

Corpus Christi, convent del

(Llutxent, Vall d’Albaida)

Antic convent dominicà, al cim d’un turó (364 m alt), al nord de la vila.

Fou bastit el segle XV al voltant d’una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí després de la desamortització (1835) com a centre religiós.

Corporals de Daroca, miracle dels -1276-

(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.

Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).

El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).

La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.

Colata

(Montaverner, Vall d’Albaida)

Despoblat, al pla de Colata, estès a la dreta del riu d’Albaida.

Antic lloc de moriscs (18 famílies el 1609), el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner.

L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata, imatge que fou traslladada modernament a Montaverner.

Castelló del Duc *

(Vall d’Albaida)

Altre nom del municipi de Castelló de Rugat.

Castelló de les Gerres *

(Vall d’Albaida)

Altre nom del municipi de Castelló de Rugat.

Casesblanques *

(Otos, Vall d’Albaida)

Altre nom del lloc de Micena.