Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Llombo -Vall d’Albaida-

(Ontinyent, Vall d’Albaida)

Despoblat.

Llautó, coll de

(Terrateig, Vall d’Albaida)

Coll que hi ha al límit amb la Safor.

Jordà -Vall d’Albaida-

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Caseria, a l’oest del poble.

Gorgorróbio, barranc del

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Afluent de capçalera del riu Clariano. Neix als vessants meridionals de la serra Grossa i drena el sector nord-oest del terme.

Galtero, el

(Agullent, Vall d’Albaida)

(o el Galter)  Caseria i partida, al nord de la vila, al límit amb el terme d’Albaida.

Fontfreda, serra de la -Alcoià-

(Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)

Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola.

Elca -Vall d’Albaida-

(Salem, Vall d’Albaida)

Despoblat. Lloc de moriscs (8 focs el 1602), restà despoblat a l’expulsió (1609).

Cubells, cases de *

(Fontanars dels Alforins, Vall d’Albaida)

Veure> les Cases de Cubells  (caseriu).

Creu, alt de la

(Bocairent, Vall d’Albaida)

Cim (955 m alt) de la serra d’Ontinyent, a la divisió d’aigües del Vinalopó i del riu Clariano.

Covalta, la

(Agres, Comtat / Albaida, Vall d’Albaida)

Cim culminant (889 m alt) de la serra d’Agullent, termenal dels dos municipis.

Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València.

Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al segle IV aC.