Arxiu d'etiquetes: la Vall d'Albaida

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Cairent -Vall d’Albaida-

3 Respostes

(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)

Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.

Salem (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,63 km2, 350 m alt, 432 hab (2015)

Situat al límit amb el Comtat, a la foia de Salem, que forma la vall alta del riu de Micena i al sud s’alça bruscament a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell, sector ocupat en gran part per boscs de pins.

La base econòmica fonamental és l’agricultura, que ocupa la meitat septentrional del terme, més planera, amb fort predomini del secà sobre el regadiu (aigua de fonts). Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), oliveres, vinya i melons. La indústria compta amb una fàbrica de calçat. Àrea comercial de Gandia. L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965.

El poble, d’origen àrab, és al sector més pla; església parroquial de Sant Miquel.

La baronia de Salem o Foia de Salem comprenia, a més, els llocs de l’Alcúdia de Salem, Benixervi, Elca, Beniatjar i el Ràfol de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Rugat (Vall d’Albaida)

3 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 3,03 km2, 296 m alt, 179 hab (2015)

Situat al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’est de la comarca.

Els conreus ocupen tres quartes parts del terme, amb predomini dels conreus mediterranis de secà, principalment la vinya, seguida dels arbres fruiters, les oliveres i els cereals; el regadiu, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous. Pertany a l’àrea comercial de Gandia.

El poble, d’origen islàmic, és al sector més pla; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Gràcia. El castell de Rugat era una fortalesa d’origen islàmic. Pertangué a la corona fins a mitjan segle XIV i esdevingué centre de la baronia de Rugat.

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Barraix.

Pinet (Vall d’Albaida)

6 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,89 km2, 347 m alt, 171 hab (2014)

Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Safor i accidentat pels vessants orientals de la serra de Buixcarró, s’estèn per la vall de la riera de Pinet, afluent del Vernissa. Grans extensions de pinedes.

La superfície conreada no arriba a una cinquena part del terme: conreus mediterranis de secà (ametllers, oliveres, garrofers i cereals), amb una petita horta dedicada al tarongerar. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Població en descens.

El poble és al peu del sector muntanyós. L’església parroquial de Sant Pere fou sufragània de la de Llutxent. Antic lloc de moriscs que pertanyia a la fillola de Castelló de Rugat. Formà part de la baronia de Llutxent.

Enllaç web: Ajuntament

Palomar, el (Vall d’Albaida)

5 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 8,10 km2, 192 m alt, 584 hab (2014)

Situat als vessants de la serra de Benicadell, a la riba dreta del riu d’Albaida, drenat pel Iunda, que rega el nord-oest del terme. Més al sud hi ha el terme separat de la Muntanya del Palomar.

L’agricultura ocupa dues terceres parts del territori, la base econòmica són els conreus de secà: vinya (raïm de taula), ametllers, presseguers, albercoquers, garrofers i oliveres; el regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida i s’hi conreen cereals, hortalisses i fruites. Predomina la petita explotació agrària. Hi ha cria de porcs i aviram. La indústria es limita a petites fàbriques de plàstic. Àrea comercial d’Ontinyent.

La població ha sofert des de mitjan segle XIX un lent però constant procés negatiu, encara que darrerament tendeix a estabilitzar-se.

El poble és al llarg de la carretera de Xàtiva a Alcoi; destaca la seva església parroquial de Sant Pere, molt reformada a principis del segle XVIII.

Otos (Vall d’Albaida)

10 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 11,07 km2, 326 m alt, 462 hab (2014)

Situat a l’est d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell (1.024 m alt) fins al fons de la vall, a la riba esquerra del riu de Micena, afluent de l’Albaida i límit septentrional del terme, al qual aflueixen el riu de Beniatjar i el barranc de la Mata. El terme és accidentat al sud, mentre que al nord, és pla.

La meitat meridional del municipi és coberta de matollar i de bosc, i la resta és ocupat per l’agricultura, principalment de secà (vinya, oliveres i cereals); hi ha molt poc regadiu (hortalisses). Una quarta part de la població activa és dedica al sector industrial. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia.

El poble és a la dreta del barranc de la Mata; hi destaca la seva església parroquial. Fou el centre de la baronia d’Otos.

Pertanyen al municipi les caseries de Torralba i Micena, que formen un enclavament.

Enllaç web: Ajuntament

Ontinyent (Vall d’Albaida)

69 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Albaida (País Valencià): 125,43 km2, 382 m alt, 36.180 hab (2014)

Situat entre la serra Grossa (o serra d’Ontinyent) i la d’Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d’Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins.

L’agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s’hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important.

La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940.

El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva l’aspecte típic, i fou declarat conjunt històrico-artístic el 1974. L’església arxiprestal de Santa Maria fou reformada al segle XVII; té una notable portalada plateresca i s’hi venera la Puríssima, popular imatge d’argent feta el 1625. També si poden trobar diverses esglésies i convents (des del segle XIV fins al XVIII), així com grans casals senyorials.

El municipi comprèn, a més, el balneari de la Salut i els despoblats de Toledo i Llombo.

Enllaç web: Ajuntament

Olleria, l’ (Vall d’Albaida)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014)

(ant: Olles) Situat al peu de la serra Grossa i del port de l’Olleria, entre el riu d’Ontinyent i el Cànyoles, afluent del riu d’Albaida. El terme comprèn l’extrem nord-est de la comarca.

L’agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l’activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar la pirotècnia i la indústria alimentària. Àrea comercial de Xàtiva. El principal augment demogràfic del segle XX s’experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d’un miler d’habitants.

El poble és a la plana, l’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo de Malferit fins el 1535.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca

Benixervi

1 Resposta

(Salem, Vall d’Albaida)

Despoblat. Depengué de la parròquia de Salem des del 1535.

Lloc de moriscs, tenia 22 famílies el 1609, any de llur expulsió.