(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)
Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)
Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
(Rebollet, Fenolleda, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats de Sornià, Trevillac i Sequera.
El segle XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Terme senyorial del sud-est de l’horta de Gandia, centrat al castell de Rebollet. Fou tercer senyor el nét de Jaume I el Conqueridor, l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc Carròs (mort el 1343), per la filla d’aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors.
De la filla d’aquest, Alamanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l’almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del segle XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s’intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d’Oliva.
El 1449 Alfons IV el Magnànim creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d’Oliva.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.
(Ribagorça, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d’Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain.
Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez.
(Polop, Marina Baixa, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i concedida el 1275 a Bertran de Bellpuig. Passà per compra a Rodrigo Díaz de Mendoza, que el 1430 comprà a Joan II de Navarra la baronia de Benidorm.
Per enllaç passà als Fajardo, senyors d’Alhama i Molina i més tard de Montealegre, als Puixmarín-Rocafull, marquesos d’Albudeite i comtes de Montealegre, als Teijeiro, als Valda i als Bernuy, marquesos de Benamejí.
(Benicàssim, Plana Alta, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial. Centrada en el castell de Montornès, que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim. El 1515 fou comprada pels Casalduc.
El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran. La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa. El títol continua en llurs descendents, cognominats Vallès.
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1632, amb facultat reial, per Jeroni de Rocamora i Tomàs, primer marquès de Rafal, senyor de Benferri i de la Pobla de Rocamora, veí d’Oriola.
Passà als Ferrandis d’Herèdia, als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, als Manuel de Villena, comtes de Via-Manuel, i als Pardo.
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Jurisdicció senyorial que a la fi del segle XV pertanyia als Castellví, fins a la fi del segle XVI la tingueren els Cardona, tornà a passar als Castellví, marquesos de Làcon, i finalment als Aimeric, comtes de Villamar.