Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Cabrerès, el

10 Respostes

(Osona)

Subcomarca i terme jurisdiccional del castell de Cabrera, que comprenia les parròquies de Santa Maria de Corcó, Sant Martí Sescorts, Roda de Ter, Sant Llorenç Dosmunts i Sant Julià de Cabrera i incloïa el castell de Barrés, prop de l’Esquirol; era el nucli patrimonial del vescomtat de Cabrera.

Posteriorment hom hi inclogué dins la denominació de Cabrerès els termes de Tavertet, Sant Bartomeu Sesgorgues, Pruit, Rupit, Sant Joan de Fàbregues i, per extensió, fora de la demarcació geogràfica, Susqueda i Sant Martí Sacalm, que mai no formaren part dels dominis dels Cabrera.

Contemporàniament, el nom topogràfic de Collsacabra s’ha estès a tota la regió. Aquesta identificació ha fet, igualment, que, en limitar geogràficament Collsacabra a l’altiplà, situat a l’est del massís de Cabrera i del pla d’Aiats, sovint el Cabrerès històric hagi restat exclòs del territori així anomenat.

Cabrera, vescomtat de

49 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Jurisdicció feudal. S’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter, de la Tordera i del Fluvià.

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els segle XI i XII els vescomtes de Girona, posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt.

Alguns dels territoris eren subinfeudats, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris, altres llocs eren quadres amb domini compartit.

A conseqüència del procés del 1365 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas; el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV el Magnànim.

Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte.

Boques de l’Ebre, departament de les

1 Resposta

(Catalunya, 1812 – 1814)

Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi francès.

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida.

Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s’establí totalment l’administració francesa.

El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve.

Boixadors -Anoia-

19 Respostes

(Sant Pere Sallavinera, Anoia)

Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.

Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l’antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.

Bleda, la -Alt Penedès-

2 Respostes

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al municipi de Sant Martí Sarroca.

Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors d‘Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.

Biure de Gaià

4 Respostes

(les Piles, Conca de Barberà)

(ant: Benviure)  Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.

La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.

El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.

Bestracà, baronia de

6 Respostes

(Camprodon, Ripollès, segle XIV – )

Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III el Cerimoniós al seu conseller Pere Blai, senyor d’Ultrera.

Passà als Barutell, senyors d’Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d’Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

Besalú, bisbat de

8 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d’Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017.

Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu.

Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses.

A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats.

El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.

Berguedà -antic pagus-

Deixa un comentari

(Berguedà)

Antic pagus, que correspon aproximadament a l’actual comarca.

El comtat de Berga, que tingué l’origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà; igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sots-vegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria o sots-vegueria de Berguedà (o de Berga i Berguedà).

Bellpuig, baronia de

40 Respostes

(Bellpuig, Urgell, segle XII – )

Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a la vila.

Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d’Anglesola, senyor de Verdú.

El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400,  Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia.

El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola.

El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos.