(Marina Alta, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d’Alcalalí i de Mosquera.
Alcanalí i Mosquera, baronia d’
5 Respostes
Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions
Alcalatén, tinença d’
(País Valencià, segle XIII – )
Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d’Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l’Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d’Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d’Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit.
El centre de la senyoria era el castell d’Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l’esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l’Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d’Urrea, que el rebé en feu de Jaume I el Conqueridor junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d’Aranda, ministre de Carles II i de Carles III de Catalunya, la senyoria d’Alcalatén passà a la casa ducal d’Híxar.
Alcalà, batllia d’
Antiga comanda del maestrat de Montesa, que comprenia la vila Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
Albatera, comtat d’
(Albatera, Baix Segura, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1628.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull. El 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera.
El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arròspide.
Albalat i Segart, baronia d’
(Camp de Morvedre, segle XVII – )
Antic feu. Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes (1434) i als Vila-rasa (1526).
El títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles. Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia.
Albalat, comtat d’
(País Valencià, segle XVII – )
(o d’Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d’Albalat dels Sorells.
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491.
El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500. el besnét d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès.
Albaida, marquesat d’
(País Valencià, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial, atorgada el 1605. Comprenia la vila -actualment ciutat- d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissoda, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomar.
La baronia d’Albaida fou elevada a comtat d’Albaida el 1477 a favor de Jaume del Milà i de Borja, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó. El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya.
En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep Maria Milà d’Aragó, tercer nebot-nét del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç.
Finalment, també aquest morí sense fills, i per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè nét del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà.
El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d’Antellon.
Alaquàs, baronia d’
(País Valencià, segle XV – segle XVII)
Jurisdicció senyorial centrada a Alaquàs (Horta). La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468.
Una besnéta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria (o baronia), elevada a comtat d’Alaquàs per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta.
El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs (1627).
Aigües de València, Tribunal de les
(València, 1238 – )
Tribunal. De probable origen medieval, hi ha indicis d’existència, en època musulmana, d’aquest tribunal o d’una jurisdicció semblant, que Jaume I degué respectar en fer donació de les sèquies del Túria als usuaris.
Es reuneix cada dijous al migdia davant la porta dels Apòstols de la catedral de València per resoldre els conflictes que sorgeixen entre els regants de l’Horta de València.
Mitjançant un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim (no hi ha apel·lació superior) els vuits síndics dicten verbalment la seva sentència.
Aquests síndics són elegits cada dos anys pels usuaris de cadascuna de les sèquies.
Agres i Sella, baronia d’
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d’Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa).
Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d’aquelles viles.
El títol continua dins la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 