(País Valencià, segle XVIII)
Jurisdicció senyorial, concedit el 1778 a Bartomeu Mussoles i Pastor, oïdor de l’audiència de València.
Campolivar, baronia de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions
Tresserra (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,21 km2, 140 m alt, 918 hab (2012)
(fr: Tresserre) Situat al sud de la comarca, al límit amb el Vallespir i accidentat pels contraforts orientals dels Aspres, drenat per torrents que es dirigeixen vers el Rard, al nord, o vers el Tec, límit meridional del terme. La part més muntanyosa és coberta de bosc.
Agricultura de secà basada en el monoconreu de la vinya, destinada a la producció de vins d’aperitiu, vi de qualitat superior i vi corrent de taula (hi ha una Estació Vinícola Experimental, inaugurada el 1979), també s’hi conreen fruiters i hortalisses. Àrea comercial de Perpinyà. La població s’ha mantingut estable durant els segles XIX i XX, amb alguns alts i baixos.
El poble és situat damunt la línia de turons que separa la vall del Tec de la plana rossellonesa. Fou el centre de la baronia de Tresserra.
El municipi comprèn també el poble de Nidoleres.
Cammarata, comtat de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal, concedida el 1364 a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona; passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale.
Tous (Ribera Alta)
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 127,5 km2, 64 m alt, 1.268 hab (2014)
A la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’El Caballón, on hi ha el pantà de Tous, i drenat pel Xúquer, al sud-oest de la comarca, al límit amb la Canal de Navarrés i la Foia de Bunyol.
Només una petita part del terme és conreada, ja que la major part és coberta de bosc i brolla. Conreus de secà (oliveres i garrofers). Ramaderia ovina.
Degut a la construcció del pantà, la població fou traslladada en 1971-72 a un nou poble, creat a la partida de la Garrofera, antic enclavament del terme d’Alzira.
L’antiga vila era a l’esquerra del Xúquer, prop d’un turó on s’aixequen les restes de l’antic castell de Tous; fou enderrocat per a la construcció del pantà de Tous (1971-72). En resta l’església parroquial de Sant Miquel (segle XVIII).
Dins el terme hi ha, a més, els despoblats de Terrabona, Miserere d’Escalona i d’Escalona, i hi té origen la sèquia d’Escalona.
Fou lloc de moriscs i centre de la fillola de Tous, i després de la baronia de Tous.
Enllaç web: Ajuntament
Torrent de Cinca (Baix Cinca)
Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 56,77 km2, 109 m alt, 1.205 hab (2014)
(cast: Torrente de Cinca) Situat a la dreta del Cinca, a l’est de la comarca, al límit amb el Segrià.
Agricultura amb conreus de regadiu al llarg del riu (pomes, peres), però predominen els de secà (blat, ordi). Ramaderia i avicultura. Mines de lignit (de baixa qualitat) sense explotar; el 1950 s’hi extragueren prop de 230.000 tones d’aquest mineral. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen àrab, és a la dreta del Cinca; restes de l’antic castell de Torrent; l’església parroquial és dedicada a Santa Magdalena.
El lloc fou donat el 1175 pel comte de Pallars als hospitalers, que hi establiren la comanda de Torrent de Cinca.
El municipi, on hi ha restes ibèriques i romanes, comprèn el santuari de Sant Salvador de Torrent i els llocs de Torralba i Torrebetria.
Calvaruso, principat de
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici.
Callosa, baronia de
Calatafimi, baronia de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d’Alcamo, a Jaume de Prades i d’Arenós.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades i de Villena, muller de Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.
Calatabiano, baronia de
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte.
El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles.
Soneixa (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015)
(cast: Soneja) Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d’Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià.
Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Sogorb.
La vila és a la dreta del Palància. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar.
El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 