Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Castellnou, vescomtat de

(Catalunya Nord, 1020 – 1321)

Nom que prengué el vescomtat de Vallespir, a partir del 1020. La seva extensió comprenia el Vallespir (alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs), la regió dels Aspres (Rosselló) i la vall mitjana de la Tet.

En fou capital el castell de Castellnou (esmentat el 994), situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou.

Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la Xarnera de les possessions septentrionals dels comtes de Besalú, representaren un paper molt important al llarg del període pròpiament feudal i, encara, fins a la supressió del vescomtat (1321), que precedí de mig segle l’extinció de la família mateixa (1373).

Berenguer de Castellnou (segle XIV) vengué totes les seves possessions a Andreu de Fenollet i a Ramon Berenguer I d’Empúries. Extingit el títol vescomtal, els successors dels Fenollet es denominaren senyors o barons de Castellnou, i a la fi del segle XVI el tenien els Llupià, senyors i, més tard, marquesos de Llupià.

Castellnou, priorat de

(Castellnou dels Aspres, Rosselló)

Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.

Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.

Castellnou, baronia de

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurisdicció que havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna.

A la mort de la besnéta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja, pare del primer marquès de Castellnou.

Castellania, la *

(Catalunya)

Nom popular de la castellania d’Amposta  (priorat de l’orde de l’Hospital, 1154-1851).

Castelforte, principat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d’Orioles i de Montcada.

Carrús

(Elx, Baix Vinalopó)

(o la Torre de Carrús)  Rodal, de poblament disseminat, 4 km al nord-oest de la ciutat.

És centrat en l’antiga torre de Carrús, quadrada, per al senyor de la qual Onofré Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús.

Carrícola, baronia de

(Vall d’Albaida, segle XV – )

Jurisdicció, vinculada, prèvia facultat reial, el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, juntament amb la d’Atzeneta.

Passà als Orense i als Tamarit.

Carini, principat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII – )

Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli.

Passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d’Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).

Càrcer, baronia de

(Càrcer, Ribera Alta, segle XV – )

Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d’Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d’Eslava).

Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.

Caprena, senyoria de *

Veure> senyoria de Kapraina  (jurisdicció feudal catalana a Grècia el segle XIV).