(Alboraia, Horta, 1742 – Sant Miquel dels Reis, València, 1799)
Frare jerònim. Vestí hàbit en 1770. Fou home d’altes virtuts, gran modèstia i famosa erudició.
Els seus escrits restaren inèdits.
Vives i Llisó, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: jerònims/es
València, Carles de
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Frare jerònim. Fou deixeble de l’humanista Arias Montano a l’Escorial. Ocupà diversos càrrecs dins de l’orde, com el de prior del convent valencià de Sant Miquel dels Reis i el de visitador general, que tingué en dues ocasions.
Escriví estudis bíblics i litúrgics en castellà i en llatí.
Sant Miquel dels Reis
Monestir de jerònims, fundat a extramurs de la ciutat, vora el camí de Barcelona a els Orriols. Els jerònims s’hi establiren el 1546, però la fundació, obra de Germana de Foix i del seu tercer marit Ferran de Nàpols, duc de Calàbria, lloctinents de València, que més tard foren enterrats a la cripta de l’església del monestir, datava del 1535.
Els inicis del monestir foren molt turbulents: els fundadors adquiriren el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, fundat el 1371, filial de Valldigna, i sobre el seu solar feren edificar el nou edifici. Els monjos de Valldigna es resistiren a abandonar el lloc, i per això calgué expulsar-los violentament el 1545 i sostenir un plet que acabà a favor dels jerònims el 1570.
L’edificació actual es construí entre el 1537 i el 1644, i es féu segons els plans d’Alonso de Covarrubias, amb moltes influències d’Herrera, i en resultà una espècie d’Escorial en petit. La portada barroca de l’església s’acabà el 1644, i l’any següent en consagrà l’església l’arquebisbe de València Isidoro Aliaga.
El conjunt de l’edificació és de planta rectangular, amb dos grans claustres -un d’ells inacabat- a cada costat de l’església i fortes torres quadrades als angles. Ressalten també de la seva estructura les dues torres que fan costat a la façana de l’església i la cúpula del temple. La llarga durada de les obres i el pas successiu dels arquitectes J. Barrera, J. Ambuesa i M. Olinde aportaren algunes modificacions al pla general i imprimiren més severitat a l’obra.
El nou convent fou dotat esplèndidament pel fundador, el duc Ferran d’Aragó, que morí el 1550 i hi deixà també una rica biblioteca amb uns 200 còdexs amb miniatures renaixentistes italianes, guardades moltes d’elles a la Universitat Literària de València.
El convent fou un centre de vida religiosa i de cultura fins el 1835. El 1849 s’hi instal·là un asil de pobres, el 1852 una presó de dones, i el 1869, després d’haver-se desmantellat l’església i modificat la distribució del convent, el 1874 es convertí en presó o penitenciari, destinació que ha tingut fins el 1966.
L’any 2000 hi fou inaugurada la Biblioteca Valenciana, amb un fons d’uns 700.000 documents, i el 2001 es convertí també en la seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Sant Jeroni de Xàbia
Antic convent de frares jerònims, fundat el 1374 a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares. També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir servità.
La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia. El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba (Safor), on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Sant Jeroni de Mallorca
Convent de monges jerònimes, situat a la part de llevant de la ciutat, entre l’antiga porta del Camp o de Santa Fe i la fortalesa dels templers.
Fou erigit el 1485, per Maria Anna Bosquets, a l’indret d’un antic beguinatge (1330), transformat en convent de terciàries franciscanes de Santa Elisabet, i per això se’n digué convent de Sant Jeroni i de Santa Elisabet. Tingué un ràpid creixement, i el 1530 set monges d’aquest convent anaren a fundar el de Santa Magdalena del Puig d’Inca.
L’església fou edificada entre la fi del segle XV i el començament del XVI, amb una ampla nau de voltes apuntades i arcs daurats amb un antic teginat. El convent, a despit de les modificacions sofertes al llarg del temps, guarda molts elements dels primers temps.
Martí, Gilabert
(Alzira, Ribera Alta, vers 1450 – València, 1530)
Eclesiàstic. Jerònim del monestir de Santa Maria de la Murta. Era nebot del cardenal Bartomeu Martí.
Fou nomenat bisbe de Sogorb-Albarrasí (1500-30), però la manca d’una entesa amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, el portà a viure quasi sempre a València, on intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d’apaivagar els ànims.
Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí.
Jordan -varis bio-
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
Giner i Salelles, Josep
(Ondara, Marina Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XIX)
Frare jerònim. Fou prior del monestir de Sant Miquel dels Reis.
Publicà diversos dels seus sermons.
Gavaldà i Guasch, Francesc
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta, 1589 – València, 19 maig 1660)
Prelat. Pertanyia a l’orde dels jerònims, en la qual tingué càrrecs importants.
El 1651 fou elegit general de l’orde. Felip IV el nomenà bisbe de Sogorb (1652).
Garcia i Anton, Ramon
(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)
Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.
Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.
Dades dels Països Catalans 