Pic (1.055 m alt), situat prop del límit amb la comarca d’Osona i del naixement de la riera d’Oló, afluent de la riera Gavarresa. És la màxima altitud del Moianès.
Al vessant sud-oriental hi ha el dolmen de Puig Rodó.
Jaciment a l’aire lliure del Paleolític Inferior.
Despoblat, a l’interfluvi del Segre i el riu de Farfanya.
Hi ha restes d’un poblat ibèric del cercle del de Montmur.
(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.
Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.
Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).
Veure> Toixoneres (poblat dels ibers).
Veure> abric Romaní (jaciment i balma del congost de Capellades).
(Serinyà, Pla de l’Estany)
Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecte original.
Està dividida en dues sales, l’entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l’inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d’uns 15.000 anys.
Posteriorment, durant el neolític i l’edat del bronze, la cova fou utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d’enterrament.
(Calafell, Baix Penedès)
Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc.
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del segle I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del segle I dC i l’altre del II dC.
També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el segle I.
Fou abandonada a la primera meitat del segle III.
(Ulldecona, Montsià)
(o abrics de l’Ermita) Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.
Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.
Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.
Enllaç web: abrics de l’Ermita
