Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
Denominació genèrica que s’atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica.
Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d’altres.
Té una superfície de 2.500 m2.
Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d’anys.
El context geològic fou una plana d’inundació que posà al descobert una de les poques restes d’estegosaure atribuïda a l’espècie Dacentrurus armatus.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió i antiga població, situada a la vall d’Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d’Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.
Hi ha un important jaciment del que fou el darrer assentament islàmic durant la conquesta de Mallorca.
Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Illici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx.
Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l’Alcúdia mateix.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat.
Corresponia a l’antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre.
Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d’Alcoi.
Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.
A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).
Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)
Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.
L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.
El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.
Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)
(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.
L’agricultura de secà, on dominen els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.
El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.
Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.
Dades dels Països Catalans 