Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.
(Guardamar del Segura, Baix Segura)
Necròpolis ibèrica del municipi. Fou utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros, així com la Dama de Cabezo Lucero.
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
(o del Pla) Monument romà, situat al pla de l’Arc, a l’est del poble de Cabanes, al límit amb el terme de la Vall d’Alba.
Consta d’un arc de mig punt, de 4 m de llum, de 14 dovelles, la part superior del qual ha desaparegut; és sostingut per dos pilars (3,55 m d’alçària, 1,24 d’amplària i 0.92 de profunditat).
Hom el considera un petit arc de triomf, potser relacionat amb la via Augusta, molt propera. Al voltant hi ha restes romanes que no han estat mai excavades.
Antiga possessió, situada vora la costa de migjorn, on hi ha, entre Atalis i el cap de ses Penyes, les platges de son Bou, en part urbanitzades.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns de habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou.
Basílica paleocristiana. Excavada el 1952 dins la possessió de son Bou, arran de mar.
És de planta rectangular (52,2 x 12,4 m), de tres naus, amb entrada per un pròtir que dóna a un nàrtex, el qual comunica amb el temple a través de tres portes. Al fons hi ha un absis central semicircular, amb una cambra a cada cantó, una de les quals conté una piscina baptismal cilíndrica, monolítica.
La construcció ha estat datada de vers la meitat del segle V, i la piscina, de cap a la fi del segle VI. El culte hi perdurà fins a l’època islàmica.
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat.
Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València.
Veure> cova del Barranc Blanc (jaciment prehistòric).
Possessió, prop de Sant Climent.
Hi ha importants monuments megalítics: una taula amb recinte, un talaiot i una naveta.
Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d’aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s’Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.
Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.
És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.
Dades dels Països Catalans 