(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Castellà d’Agrigent. Iniciador de la línia de Sicília.
Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, que volia dedicar-lo a l’església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca I de Navarra.
Serví el rei Martí I el Jove de Sicília. Aquest li deixà en morir (1409) 10.000 florins. Tingué rendes sobre els ports de l’illa.
(Itàlia, segle XV – 1504)
Fill de Joan d’Anjou. Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d’Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu (1471).
Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l’ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l’ofensiva desencadenada per Joan II el Sense Fe.
La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit.
(Mòdica, Itàlia, 1459 – 1526)
Dama. Filla de Joan I de Cabrera i de Joana de Foix. En morir el seu germà Joan II, encara impúber (1477), n’heretà el comtat sicilià de Mòdica i els drets sobre el bloquejat patrimoni català dels Cabrera.
Fou objecte de moltes proposicions matrimonials, entre elles les del propi rei Joan II el Sense Fe, que gairebé tenia vuitanta anys però volia evitar la reclamació per Anna i els seus parents. Anna es casà tanmateix, després de ràpida negociació i abans de finir l’any 1477, amb Fadrique Enríquez, almirall de Castella. i recuperà els seus dominis a Catalunya (1481-86).
No en tingué fills i disposà (1515), per pressió del rei Ferran II el Catòlic, que la seva herència passes al nebot del seu marit, Luis Enríquez, el qual es casà amb Anna II de Cabrera.
Anna I nomenà hereu (1518) al seu marit.
(Roma ?, Itàlia, segle IV – Barcelona, 415)
Rei dels visigots. Cunyat i successor d’Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus.
Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori, sense l’aprovació d’aquest.
Davant l’avanç de l’exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos.
(Torí, Itàlia, 30 maig 1845 – 18 gener 1890)
(o Amadeu de Savoia) Rei d’Espanya (1871-73). Fill segon de Víctor Manuel II d’Itàlia.
Atacat per carlins, alfonsins, republicans i organitzacions obreres, només comptà amb el suport del partit progressista.
El 1872, els problemes encara s’agreujaren més (insurrecció carlina, sollevaments republicans a Catalunya, escissió del partit progressista, atemptat contra el monarca), degut als quals arribà al convenciment que era impossible de governar, presentà la dimissió (11 febrer 1873) i tornà a Itàlia.
Dades dels Països Catalans 