Arxiu d'etiquetes: institucions

Acadèmia de València

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca

(Palma de Mallorca, 18 març 1831 – )

Institució. Encara està vigent. Té el títol de reial. A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada.

Durant el segle XX es transformà en l’actual Acadèmia de Medicina de les Illes Balears (RAMIB).

Enllaç web: Acadèmia de Medicina de les Illes Balears

Acadèmia de Medicina de València

(València, 28 agost 1830 – )

Institució. Fou fundada per un decret de Ferran VII de Borbó com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics.

Actualment està centrada en l’estudi i l’investigació, i lligada molt estretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

(València, 14 febrer 1768 – )

Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.

Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.

Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.

Acadèmia de l’Alcàsser

(València, 1670 – segle XVII)

Institució. Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i de Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l’Acadèmia del Parnàs.

Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios (1681).

Acadèmia de Ciències Naturals i Exactes, Literatura i Arts de les Balears

(Palma de Mallorca, 1845 – segle XIX)

Institució. No tingué continuïtat. El seu primer president fou el comte de Santa Maria de Formiguera.

Entre els seus membres figurà Tomàs Aguiló i Forteza.

Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià

(Palma de Mallorca, 1849 – )

Institució. Fundada amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País.

Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis.

Enllaç web: Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià

Acadèmia Balear de Ciències i Lletres

(Palma de Mallorca, 1848 – segle XIX)

Institució. Formaren part tots els professors de l’Institut Balear.

Tingué una activitat molt reduïda.

Institut Borja de Bioètica

(Barcelona, 1976 – )

(IBB)  Institució privada d’educació superior, fundada pel jesuïta Francesc Abel i Fabre. El 1984 esdevingué fundació privada amb personalitat pròpia, i des de l’any 2000 forma part de la Universitat Ramon Llull.

La fundació té com a finalitats analitzar els problemes filosòfics i teològics que plantegen els progressos biomèdics, promoure el diàleg interdisciplinari i ésser plataforma de diàleg entre la fe cristiana i altres visions del món. La seva activitat científica, de caràcter multidisciplinari i reconeguda a tot el món, l’ha col·locat en situacions delicades pel que fa a la posició oficial de l’Església Catòlica.

Així, el document de l’Institut Borja de Bioètica sobre la despenalització de l’eutanàsia (2005) fou motiu de polèmica, a pesar que des d’aquesta institució s’insisteix a assenyalar la seva defensa radical de la vida, acompanyada de profundes meditacions ètiques i espirituals..

Enllaç web: Institut Borja de Bioètica

SEDEC *

Sigla del Servei d’Ensenyament del Català (assessorament de la Generalitat, 1978- ).