(Castalla, Alcoià, 1809 – València ?, 1875)
Fabricant. Féu renàixer la indústria del ventall a València establint-hi una fàbrica important el 1840.
Obtingué grans beneficis econòmics, el títol de marquès de Colomina, que li fou concedit pel rei Amadeu I (1872) i el càrrec de senador del regne.
El títol passà als Botella.
(València, 1849 – 1915)
Industrial. Dirigí l’empresa metal·lúrgica La Primitiva Valenciana, de Valeri Cases, i el 1879 en fundà una altra, de propietat seva, La Maquinista Valenciana, que adquirí una ràpida expansió i un gran prestigi tècnic.
És considerat com un dels principals promotors de la industrialització de València el segle XIX.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1971 – 13 gener 2004)
Empresa siderúrgica. Fundada amb l’objecte d’explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l’estat. Fou construïda a partir de les antigues instal·lacions que Altos Hornos de Vizcaya S.A. posseïa al Port de Sagunt i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi.
La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué d’iniciar un pla de reestructuració. El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci.
El 1980 era la tercera empresa siderometal·lúrgica de l’estat, i aquell any facturà per valor de 19.365 milions de pessetes i tenia 4.693 treballadors.
El 1983 l’activitat de l’empresa és va aturar, i la societat és va dissoldre el 2004.
(Alcoi, Alcoià, 23 octubre 1719 – 2 gener 1785)
Industrial. S’ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la Universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d’Alcoi, comptava amb 24 piles.
El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l’oficina de l’estat.
El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava muntant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes.
Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers.
(Igualada, Anoia, vers 1810 – Barcelona, 14 maig 1892)
Industrial. Fill de Nicolau Tous i Soler. Iniciat en l’ofici de la fosa, estudià més tard a l’estranger.
Intervingué en la fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima (1855) i en fou codirector fins a la mort. Fou tresorer de la comissió organitzadora de l’exposició de Barcelona del 1860.
Juntament amb Josep M. Cornet, projectà els ponts de la línia de ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1873)
Industrial. Es destacà introduint diverses millores tècniques a la fabricació d’estampats.
Cooperà a diverses exposicions destinades a fer conèixer els teixits catalans.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)
Nom amb què és coneguda erròniament la farga de Sant Sebastià.
Nucli miner (991 m alt), el més important de les mines de Fígols, al planell estès entre els cingles de Vallcebre i de la Garganta, dominant la vall del Llobregat.
Antiga colònia industrial del raval de la Coromina.
Des de mitjan segle XIX hi hagué una capella dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu.
(Mataró, Maresme, 1842 – Barcelona, 1921)
Fabricant. S’establí a Barcelona, on instal·là els primers telers mecànics del país per a la fabricació de gèneres de punt.
Dades dels Països Catalans 