Arxiu d'etiquetes: impressors/es

Vinyau, Joan

Deixa un comentari

(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)

Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.

S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).

Tastu i Mundi, Pere

1 Resposta

(Perpinyà, 10 abril 1758 – 18 novembre 1822)

Impressor. S’associà al seu cunyat Josep Francesc Reynier. Fundacions seves foren els periòdics “Memorial administratif du départament des Pyrénées-Orientales” (1815), de poca durada, i “Feuille d’affiches, annonces, avis divers” (1816).

Des del 1805 publicava un “Almanach du départament des Pyrénées-Orientales”, que subsistiria fins al 1870.

Fill i col·laborador seu fou Josep Tastu.

Tastu, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 22 agost 1787 – París, França, 21 gener 1849)

Impressor i erudit. Fill de Pere Tastu i Mundi, amb qui col·laborà fins que s’establí a París, on féu d’editor i de periodista. Entrà en política, s’arruïnà i, retornat al Rosselló, es dedicà a l’estudi de la llengua i la literatura pròpies.

Deixà manuscrits interessants, avui a la Biblioteca Mazarine de París, i publicà Mémoire sur la littérature catalane i la traducció Los contrabanders (1833).

Sansano i Benisa, Joan

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)

Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.

Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).

Roca, Llop de la

Deixa un comentari

(Alemanya, segle XV – València, després 1497)

Impressor. Radicat a Múrcia i a València, on ja era el 1494.

El 1495 imprimí amb Pere Trinxet el Llibre dels jocs partits dels scacs, i sol, Lo Quart del Cartoixà de Joan Roís de Corella, les faules d’Isop en llatí, la Vida de sant Honorat i el 1497 la Vita Christi d’Isabel de Villena, Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan.

Reynier, Josep Francesc

1 Resposta

(Perpinyà, 1741 – 1797)

Impressor. Pertanyia a una família coneguda d’impressors. Fundà el 1776 el primer diari del Rosselló, titulat “Affiches, annonces et avis divers de la province”. L’experiència durà pocs mesos.

Era cunyat de Pere Tastu, amb el qual s’associà posteriorment.

Payret, Josep

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1862 – 1944)

Impressor i escriptor. Fundador del “Journal des Pyrénées Orientales”, que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també “Le Courrier Franco-Espagnol”, “La Gazette des Pyrénées” i “Perpignan-Illustré”. Era membre de la Societé d’Études Catalanes des de la seva fundació (1906).

Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d’un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907.

Pascual i Abad, Antoni

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 17 novembre 1809 – València, 30 juny 1882)

Dibuixant, impressor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d’un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna.

És autor d’auques i il·lustrador d’obres (Antic i Nou Testament).

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l’Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima.

Fou el pare de Isabel Pascual-Abad i Francès.

Orga i Piñana, Josep d’

1 Resposta

(València, 1800 – 1881)

Impressor. Fill de Josep Orga i Gómez. Era tipògraf. Adaptà obres teatrals del francès al castellà, i traduí també a aquest idioma alguns llibrets d’òpera italiana.

Escriví els llibres Valencia durante la guerra civil de los siete años (1875), Apuntes históricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creación en 1820 hasta 1823 (1855) i el quadre escènic Entrada de Alfonso XII en Valencia en 1875.

Conreà també les lletres vernacles col·laborant a “Valencia Ilustrada” i als calendaris de “Lo Rat Penat”, amb poesies diverses i publicant narracions com Lo palleter i Tonet lo saragatero. Deixà inèdita una Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemosí de l’any 1300 fins a hui (1878).

Orga -impressors-

2 Respostes

(València, 1744 – 1899)

Família d’impressors. Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno (Muel ?, Aragó, 1701 – Madrid, 1756)  Impressor. Aprengué l’ofici a l’impremta de Bordazar, al capdavant de la qual estigué un quant temps (1744). Després d’haver treballat a l’estranger, s’instal·là a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid.

Es casà amb Antònia Gómez i foren pares de: