(Lleida, 1888 – Catalunya, segle XX)
Dibuixant i cartògraf. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Leipzig en 1912.
Destacà com a dibuixant industrial i de plànols. També féu gravats a l’aiguafort.
S’encarregà de la part cartogràfica de diverses publicacions importants.
(Balaguer, Noguera, 7 octubre 1956 – )
Il·lustrador, de nom real Francesc Martínez i Infante. Format a l’Escola Massana, on estudià disseny gràfic, s’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil.
Col·laborà habitualment en diverses editorials i revistes. Ha exposat a Venècia (1987) i a Bratislava (1988).
Entre els seus treballs hi ha la il·lustració de Històries de la Prehistòria (1986) d’A. Moravia, Elogi dels Ocells (1988) de J.M. de Sagarra i Felip Marlot, detectiu (1988) de J. Carbó.
El 1982 rebé el premi Pinotxo de la Generalitat de Catalunya.
(Barcelona, 15 març 1936 – 15 juliol 2023)
Autor de còmics. La seva activitat s’ha desenvolupat particularment a l’Editorial Bruguera.
El dibuix dels seus còmics és molt simple, les seves característiques principals són el dinamisme i l’abundància d’accions violentes, amb un sentit de l’humor comercial i basat en la successió de gags.
Mortadelo y Filemón, La familia Trapisonda o El botones Sacarino són algunes de les seves creacions.
(Barcelona, 1928 – )
Grafista, il·lustrador i cartellista.
Fou deixeble de Francesc Labarta i treballà primerament en el camp de la vidrieria artística.
Després, des del 1955, s’introduí totalment en el món el disseny gràfic.
Les seves obres, algunes reproduïdes en revistes estrangeres, són molt comunicatives, gràcies a la simplificació i la puresa de línies.
(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.
En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.
Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).
(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)
Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.
Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.
Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.
Il·lustrà diverses obres.
(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)
Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.
Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.
El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.
Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.
(Barcelona, 28 maig 1899 – 19 març 1976)
Dibuixant il·lustrador. Deixeble d’Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal.
Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d’aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York).
És també autor de diversos conjunts de làmines per a l’ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres.
(Lleida, 8 desembre 1915 – Barcelona, 7 maig 1967)
Pintora. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d’una palesa inspiració fauvista.
És dedicà també a la il·lustració.
(Barcelona, 9 març 1916 – Girona, 4 gener 2007)
Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat.
Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939).
Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l’escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948).
A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que prosseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).
Dades dels Països Catalans 