Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)

Comallonga, Joan de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVI – després 1554)

Funcionari reial. Primer baró d’Algerri (1541-54). Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari.

A la mort d’Alfonso de Valdés (1532), s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l’emperador Carles I a Tunis, on fou nomenat secretari.

El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d’aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

Castell, Antoni -notari-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.

El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.

El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.

Castañeda, Antonio de

Deixa un comentari

(Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)

Eclesiàstic. El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles I dirigida contra els corsaris. Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità.

Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic col·legi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys.

Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs.

Canavall, els

4 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XVII)

Nom d’una facció del segle XVII, rival de la dels Canamunt.

Canamunt, els

4 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, 1667)

Facció mallorquina, rival de la dels Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat.

Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del segle XVII.

La mort d’Arnau de Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645).

Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).

Campredon -artistes, s XIII/XIV-

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)

Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:

Bartomeu Campredon  (Perpinyà, segle XIII – segle XIV)  Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Campredon  (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV)  Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.

Arnau Campredon  (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.

Campedroni, Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)

Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.

Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni  (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV)  Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.

Calaf, Gaspar

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Lul·lista i poeta. De l’estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric.

Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.

Caça, Arnau de

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIII – Sardenya ?, Itàlia, després 1327)

Cavaller. Conseller de l’infant Ferran de Mallorca, que acompanyà en la conquesta de Morea (1315).

Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de la Manolada, on morí l’infant (1316).

Sembla que participà en la conquesta de Sardenya (1323-24), on residia encara el 1327.

Burguès-Safortesa i Sureda, Joan

2 Respostes

(Illes Balears, segle XIX – 27 novembre 1825)

Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda.

A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella.

Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-.

Fou el pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs (Illes Balears, segle XIX)  Diputat de Mallorca (1848).