(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Humanista i lul·lista. Creà a puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians.
La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats.
Corregí la gramàtica de Joan Pastrana i la reedità (València, 1533).
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller i escriptor. El 1312 fou reclutat al servei del soldà de Bugia. Passà després al servei del soldà de Tremissèn, on la seva posició com a alcaid de la milícia cristiana s’afermà vers el 1320, amb motiu de l’aliança naval del rei Sanç de Mallorca i el soldà de Tremissèn contra el de Bugia.
El seu càrrec fou discutit pel bastard Jaume d’Aragó, protegit per Jaume II de Catalunya, que rivalitzava amb Mallorca per la influència sobre el soldanat.
Estruç perdé, de fet, el seu lloc a partir de la conquesta de Bugia i de Tunis (1330).
(Illes Balears, segle XVII)
Metge. Exercí per molt de temps la professió a l’exèrcit i a la marina. De retorn a Mallorca, hi assolí gran fama.
L’any 1661 publicà un llibre sobre les sagnies.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.
És autor de poesies.
(Illes Balears, 1482 – 1553)
Escriptor dominic. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món (1540).
És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus.
(Illes Balears, segle XV)
Cavaller i secretari d’Alfons IV el Magnànim.
Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l’ajut reial en la revolta dels forans.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escultor. Destacaren els seus treballs de la capella de Santa Bàrbara, a l’església de Banyalbufar.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.
Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.
(Illes Balears, segle XIV)
Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.
Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.
Dades dels Països Catalans 