Nom llatinitzat de l’humanista valencià Francesc Dassió (segle XVI).
Arxiu d'etiquetes: humanistes
Dassió, Francesc
(País Valencià, segle XVI)
(o d’Assió) Humanista. Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia (1536) sobre la guerra entre Carles I i Francesc I de França. Tingué com a mecenes el duc de Gandia Joan de Borja.
Catedràtic de gramàtica de la universitat de València (1548), hi introduí com a text escolar un compendi del De copia verborum d’Erasme.
És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignificació de la universitat.
Hom el coneix per la forma llatinitzada del seu cognom Deci (Decius o Decio).
Cordero i Oliver, Joan Martí
(València, 11 novembre 1531 – Moixent, Costera, 1584)
Humanista. Fou un gran col·leccionista d’objectes antics.
És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.
Conques i Garcia, Jeroni
(Llucena, Alcalatén, 1518 – València, 1573/74)
Humanista. Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València. Rebé ordes menors i un benefici a la catedral.
D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses, i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors.
Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles, sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà (amb expressions col·loquials en català i llatí), informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i de les incidències de la pietat valenciana.
A més, li proporcionà llibres, que feia dur de Lió, primordialment d’exegesi bíblics -Erasme, Robert Estienne, Isidoro Clario, Johannes Gropper-, però també de Pausànies, de Climent d’Alexandria o, curiosament, el Pantagruel de Rabelais.
El 1559, en fer-se públic l’Índex, tenia a punt de publicar la seva versió catalana del Llibre de Job.
En ésser arrestat Gaspar de Centelles per la inquisició (1563), li fou trobada la correspondència, i Conques fou igualment empresonat. Testificaren a favor d’ell, però, catedràtics com Jaume Ferrús o Llorenç Palmireno, l’arquebisbe cristopolità Joan Segrià i el governador de València Lluís Ferrer; la sentència es reduí a abjuració publicà i reclusió al convent de Socors durant dos anys.
Caldentey, Bartomeu
(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)
Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).
Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.
Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.
Cabrera, Francesc
(Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)
Jesuïta. Fou mestre d’humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma.
Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina.
Burguès, Jeroni Joan
(València, segle XVI)
Humanista. Es formà a Bolonya.
És autor d’un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).
Bogart i de Gomera, Pere Joan
(València, segle XVII – Xàtiva, Costera, 1707)
Poeta. Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V de Borbó (1705).
Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista.
Blanquer, Nicolau
(Barcelona, segle XV)
Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant.
Assió, Francesc d’ *
Veure> Francesc Dassió (humanista valencià del segle XVI).
