(Aragó, 1254 – Roma, Itàlia, 1289)
Diplomàtic. Frare de l’orde de l’Hospital. Fill natural de Ramon (II) de Timor. Fou comanador de l’orde a Samper, Calanda, Casp i Amposta.
Prestà nombrosos i valuosos serveis diplomàtics a Pere II i al seu successor Alfons II el Liberal. Així, el 1281 es presentà com a ambaixador prop del pontífex, i el 1286 anà a Castella per tal d’obtenir certs pactes.
Morí a Roma, on s’havia traslladat amb altres acompanyants en una missió diplomàtica.
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Frare hospitaler. Fou comanador d’Aliaga.
El 1319 fou un dels testimonis de l’acta de renúncia que féu l’infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l’orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l’esmentat infant Jaume.
El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió al tron de Mallorca.
(les Cabanyes, Alt Penedès)
(o de les Cabanyes) Comanda de l’orde de l’Hospital. Fou una de les primeres cases de l’orde a Catalunya. L’hospital de Sant Valentí, del terme del castell d’Olèrdola, existia ja l’any 1135.
Consta com a comanda, amb comanadors propis, del 1162 al 1798. Des d’ella s’administraven els quantiosos béns de l’orde al Penedès.
La importància creixent de la veïna vila de Vilafranca, on els hospitalers tenien molts béns i un forn públic des del 1219, feren desplaçar aviat els comanadors a Vilafranca, i l’any 1306 es féu el trasllat definitiu de l’hospital i preceptoria. El 1309 ja hi havien construït una església nova i un fossar.
La casa de les Cabanyes romangué com una simple propietat, però els comanadors de Vilafranca mantingueren sempre el nom primitiu de comanadors de Sant Valentí de les Cabanyes.
(Catalunya ?, segle XIII – Xipre ?, segle XIV)
Fill natural de Pere II el Gran i d’Agnès Zapata.
Ingressà en l’orde de l’Hospital i fou lloctinent de la castellania d’Amposta (1327) i després el castellà titular d’aquesta (1328-41).
El 1314 representà Jaume II el Just en les gestions empreses pel monarca amb vista al matrimoni amb Maria de Lusignan.
Residí a Xipre entre els hospitalers.
(Catalunya, segle XIV)
Frare de l’Hospital. No ha pogut ser establerta amb certesa la seva posició al quadre genealògic de llinatge.
Era comanador de l’orde a Francolí.
El 1319 fou un dels qui assistiren a l’acte de renúncia de l’infant Jaume, fill gran de Jaume II, dels seus drets de primogenitura reial.
(Catalunya, segle XV – 1510)
Fill de Jofre VII de Rocabertí i de Joana de So i de Castro.
El seu pare morí el 1479. El vescomtat passà aleshores al seu germà Felip Dalmau II.
Joan fou frare de l’orde de l’Hospital. Devers el 1489 morí un seu parent també hospitaler, Bernat Hug, de la branca dels Rocabertí de Cabrenys, i ell l’heretà.
Fou el pare de Joana de Rocabertí (Catalunya, segle XV – Aragó, segle XVI) Es casà amb un Lanuza, justícia d’Aragó. Les baronies de Verges i de Vinçà restaren així vinculades als Lanuza aragonesos.
(Catalunya, segle XIII)
Frare hospitaler. Fou castellà d’Amposta i prior del seu orde.
El 1295, amb el mestre del Temple Berenguer de Cardona, fou l’encarregat de conduir a Castella la infanta castellana Isabel, que havia estat promesa de Jaume II, per haver-se trencat el compromís matrimonial.
Tres anys després, al castell d’Argelers, signava com a testimoni dels acords entre el seu rei i Jaume II de Mallorca.
(Catalunya, segle XIII – 1339)
Vescomte de Bas (1323-31). Prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya. Era fill d’Hug V d’Empúries (1269-77) i de Sibil·la de Pallars.
En morir el 1322 el seu nebot Malgaulí (Ponç VI d’Empúries), l’últim dels comtes emporitans de llinatge comtal, tingué l’oportunitat d’ésser el successor al comtat, prèvia renúncia al priorat de Catalunya, segons el testament del seu germà Ponç V d’Empúries. No hi va voler renunciar i llavors el comtat passà al vescomte Hug de Cardona (Hug VI d’Empúries).
Fou un personatge important a les corts de Jaume II i d’Alfons III. Tingué el senyoriu del vescomtat de Bas, fins que passà al patrimoni reial, després que el monarca li hagués satisfet un deute.
(Catalunya, segle XIII – Barletta, Itàlia, 1300)
Frare de l’Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l’orde.
En negligí l’administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d’activitat.
El papa Bonifaci VIII l’amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat.
(Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)
Antiga comanda templera. Creada en 1150-60, era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins a Montjuïc.
El seu comanador -Berenguer de Santvicenç (1159-63) és el primer conegut- governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment.
A l’extinció de l’orde (1317) passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona (1328).
Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena; en resta l’església, sense culte, i els murs del casal.
Dades dels Països Catalans 