Alba -Horta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Horta
Alaquàs, baronia d’
(País Valencià, segle XV – segle XVII)
Jurisdicció senyorial centrada a Alaquàs (Horta). La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468.
Una besnéta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria (o baronia), elevada a comtat d’Alaquàs per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta.
El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs (1627).
Alaquàs (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014)
Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l’economia local, dominada tradicionalment per l’agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s’han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d’immigració.
La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi destaquen el gran palau fet construir el 1584 pel senyor d’Alaquàs, l’església parroquial, amb pintures renaixentistes, i l’antic santuari de l’Olivar. Castell gòtic dels segles XV-XVI.
Enllaç web: Ajuntament
Afers
(Catarroja, Horta, 1985 – )
Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià Garcia i Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants.
Es tracta d’una publicació de l’Editorial Afers, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d’història, pensament i assaig, i també altres revistes, com “El Contemporani” i “Arxius de Sociologia”.
Poblenou, el -varis geo-
el Poblenou (Alcàsser, Horta) Barri del municipi, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Picassent.
el Poblenou (Catadau, Ribera Alta) Caseria, a l’oest del poble, vora la carretera de Llíria.
el Poblenou (Figueres, Alt Empordà) Barri residencial de la ciutat, situat al sud-oest del nucli urbà, limitat al nord per la carretera d’Olot.
el Poblenou (Fraga, Baix Cinca) Barri de la ciutat, a la dreta del Cinca.
el Poblenou (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Raval de la vila.
el Poblenou (Manresa, Bages) Barri de la ciutat, sorgit dins el territori de la parròquia del Carme a la fi del segle XIX. El 1915 hi fou oberta l’església de Sant Josep.
el Poblenou * (Mutxamel, Alacantí) Veure> Penya-serrada (antic lloc i actual raval).
el Poblenou (Pineda de Mar, Maresme) Barri, a ponent del centre urbà. Es començà a formar el decenni del 1920 i és ocupat principalment per població immigrant. Es anomenat també barri de Garbí i de Ponent.
el Poblenou (Terrassa, Vallès Occidental) Barri obrer i perifèric, situat al nord-oest de la ciutat, al voltant de la carretera de Rellinars i aïllat del centre urbà per la desviació de la riera de Palau. És format principalment per cases d’auto-construcció i habitat per població immigrant.
el Poblenou (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Barri marítim, separat del nucli antic pel riu de la Vila. Fou creat el 1806.
Dades dels Països Catalans 