Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Roda, Genealogies de

1 Resposta

(Franja de Ponent, segle X)

Text historiogràfic en llatí. Contingut en l’anomenat Còdex de Roda, que, en el seu sector més antic, que és el que conté les Genealogies, fou redactat a Nàjera vers 980-990 a iniciativa de la cort navarresa.

Fou dut a Roda de Ribagorça dins el període 1129-34, probablement per Pere, abat d’Irache, que fou bisbe de Roda en aquests anys.

Les Genealogies són dels reis de Pamplona de les branques Ènnega i Ximena, dels comtes d’Aragó, de Pallars i Ribagorça, de Gascunya i de Tolosa, i són acompanyades d’una cronologia dels reis de França.

D’aquestes sèries, procedeixen de la Catalunya occidental, i probablement de Roda-Alaó, les relatives als comtes de Pallars i Ribagorça, i també als reis francs, i algunes notícies intercalades en les dels reis pamplonesos de la branca Ximena, dels comtes d’Aragó i dels de Gascunya.

Aquests texts tenen un gran interès historiogràfic.

Rocafort i Sansó, Ceferí

Deixa un comentari

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)

Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.

Una altra obra seva és España regional.

Rius i Serra, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 5 maig 1891 – 15 maig 1966)

Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1919-21).

L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens (1924-27). El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus (1930) i fixà la residència a Roma.

Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic (1941), protonotari apostòlic (1961), canonge d’Astorga (1930) i canonge de Vic (1961).

És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar l’edició del cartulari de Sant Cugat del Vallès (1945-47), les Rationes Decimarum Hispaniae (1946-47) i el Registro ibérico de Calixto III (1948).

La seva extensa bibliografia i molts petits articles i treballs de tema català es recolliren en dos volums de Miscel·lània editats a Sant Cugat del Vallès el 1965.

Riu i Riu, Manuel

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 25 març 1929 – Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 2 gener 2011)

Historiador. Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Barcelona des del 1970 i director d'”Índice Histórico Español” des del 1971.

S’ha especialitzat en l’estudi de la història religiosa i econòmica de l’edat mitjana, i és un dels capdavanters de l’arqueologia medieval a Catalunya.

Ha publicat, entre d’altres: Las comunidades religiosas del antiguo obispado de Urgel. Siglos VIII al XVI (1961), Problemas arqueológicos de transición al mundo medieval (1963), Revisión del problema adopcionista en la diócesis de Urgel (1964), Activitats d’un notari de muntanya al segle XV (1971), Aspectes sòcio-econòmics de la història monàstica (1972), Necròpolis i sepultures medievals a Catalunya (1982) i Arqueologia medieval a Catalunya (1989).

Ripoll i Perelló, Eduard

3 Respostes

(Tarragona, 23 maig 1923 – Barcelona, 28 març 2006)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a la Universitat de Barcelona (llicenciat el 1953 i doctorat el 1956), estudià també a París (1950-51).

Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona, on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista “Ampurias”, càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-80).

Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. També fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1974 i, des del 1980, del comitè executiu de la Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques. De 1981 a 1986 fou director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid i el 1996 fou nomenat president de l’Acadèmia de Bones Lletres.

S’especialitzà en un principi per les cultures paleolítiques i sobretot en la pintura rupestre, de la zona cantàbrica i de la catalana, i posteriorment dedicà també treballs al món antic a Catalunya, especialment als ibers i a les colònies gregues (Empúries).

Entre nombroses publicacions, destaquen La cueva de las Monedas de Puente Viesgo (Santander) (1972) i El paleolítico medio en Cataluña, en col·laboració amb H. de Lumley (1965).

Fou editor de diverses publicacions, com Miscelánea en homenaje al Abate Henri Breuil (1964 i 1965), Els orígens de la ciutat romana d’Empúries (1978) i Sobre els orígens i significat de l’art paleolític (1981). Fou també editor de Miscelánea Arqueológica. XXV aniversario de los Cursos de Prehistoria y Arqueología de Ampurias (1974), en col·laboració amb M. Llongueras, Simposio Internacional de Colonizaciones (1974), en col·laboració amb E. Sanmartí, Simposi Internacional sobre els orígens del món ibèric (1978), en col·laboració amb M. Llongueras i E. Sanmartí, i Els grecs a Catalunya (1983).

Riera i Tuèbols, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 maig 1935 – 25 octubre 2021)

Enginyer industrial i historiador. Ha estat professor de termodinàmica i fisicoquímica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona i després d’història de la ciència i la tècnica a la Universitat de Barcelona.

Ha publicat entre d’altres Síntesi d’història de la ciència catalana (1983), Ciència i tècnica a la Il·lustració: Francesc Salvà i Campillo (1985, premi Lluís Sayé 1983), Monturiol, una vida apassionant, una obra apassionada (1986), Dels velers als vapors (1993), Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), Origen i evolució de l’univers (1997), Quan el vapor movia els trens. La fabricació de locomotores per la Maquinista Terrestre y Marítima (1998) i Ciència, Romanticisme i utopia (2001).

Ribot, Felip

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV – Peralada, Alt Empordà, 1398)

Historiador. Frare carmelità, residí primerament al convent de Girona i, entre el 1380 i el 1387, assistí com a definidor de la província en capítols generals de l’orde.

És autor d’obres piadoses que restaren inèdites i de dues obres en llatí sobre els orígens de l’orde carmelità i sobre els seus membres i escriptors més importants que foren editades a Venècia el 1507: De institutione et gestis Carmelitarum peculiaribus libri X i De Viribus Illustribus Ordinis Carmelitarum.

Ribera de Perpinyà, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cronista.

Autor de la versió catalana de la Chronica Romanorum, Gothorum… de l’arquebisbe de Toledo, Rodrigo Ximénez de la Rada, feta l’any 1266.

Segons J. Massó i Torrents, li és atribuïble la versió catalana anònima de De rebus Hispaniae, obra del mateix autor.

Ambdués obres, la primera perduda, són exemples de la historiografia catalana del segle XIII.

Ribera, Manuel Marià

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, 20 novembre 1652 – Barcelona, 21 novembre 1736)

Arxiver i historiador. Frare mercedari, ingressà a l’orde el 1675. Ensenyà teologia al convent de Barcelona, i en fou elegit prior dues vegades (1692 i 1709).

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1706. Transcriví el cartulari del segle XIV, recopilat per l’escrivà Ramon de Caldes. Fou nomenat historiador general de l’orde el 1718, i ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1729.

Treballà per la canonització de sant Pere Ermengol i santa Maria de Cervelló, i en el procés de la caputxina Àngela Margarida Serafina.

Entre les seves obres figuren: Real capilla de Barcelona (1694), Real Instituto de la orden de la Merced (1725), Milicia mercedaria o tratado de la institución de la orden (1725), Vida de Santa Maria de Cervelló, Del origen de las armas de Aragón, Tratado de las excelencias y grandezas de la ilustre villa de Cardona i Genealogía de la nobilísima familia de Cervelló (1733).

Ribas i Bertran, Marià

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 21 juny 1902 – 11 setembre 1996)

Arqueòleg, historiador i dibuixant.

Restaurador artístic, dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de Mataró i fou comissari d’Excavacions Arqueològiques.

Autor, entre altres obres, de Notes històriques de Mataró (1933), Orígens i fets històrics de Mataró (1934), El poblament d’Iluro (1952), Els orígens de Mataró (1963), Tradicions populars i costums mataronins (1991) i les memòries Íntims records de la infància. Visions de la Plaça Gran de Mataró (1992).