(la Pobla de Claramunt, Anoia, 1928 – )
Historiador. S’ha especialitzat en monografies sobre la seva comarca.
Ha publicat, amb rigor metodològic, Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme (1960), Els llibres dels paraires del Carme (1965), Fenologia de la comarca d’Igualada (1970), Història de 12 poblacions de la comarca de l’Anoia (1986) i Bicentenari de l’església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1992).
(Barcelona, 25 gener 1955 – )
Crític i historiador del cinema. Llicenciat en medicina i doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat monografies sobre directors de cinema i estudis sobre etapes i escoles concretes de la història del cinema: Temps era temps: cinema de l’Escola de Barcelona i el seu entorn (1993), La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) (1995), Guionistas en el cine español: quimeras, picarescas y pluriempleo (1998), amb C. Torreiro, i El cine francés, 1958-1998; de la Nouvelle Vague al final de la escapada (1999).
(Bàscara, Alt Empordà, 27 juliol 1917 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 desembre 1973)
Historiador. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives, professor adjunt a la Universitat de Barcelona i, més tard, catedràtic a les de Santiago i de València.
Col·laborador a “Estudios de Historia Moderna” i a d’altres publicacions especialitzades.
Entre la seva nombrosa producció destaquen: Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el Valle de Arán (1951), Felip II i Catalunya (1956), Els virreis de Catalunya (1961), El bandolerisme català. Volum I: la història (1962), El bandolerisme català del Barroc (1966), Comprendre el món (Reflexions d’un historiador) (1967), Aproximació a la història del País Valencià (1968), Introducció a la història de la Corona d’Aragó (1969).
Dirigí una Història de Catalunya (1969-72) en dos volums.
(Barcelona, 1970 – )
Publicació d’història moderna i contemporània. A cura de Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch, Joaquim Molas i Josep Termes.
Pretén ésser un mitjà de comunicació i de discussió metodològica entre diversos especialistes -historiadors, economistes, historiadors de la literatura, de l’art, de la ciència, etc-. Ha assolit una extensa xarxa de col·laboradors i un ampli ressó en l’àmbit cultural català.
L’octubre de 1974 celebrà un Primer Col·loqui Recerques, centrat especialment en els temes de la problemàtica del fet urbà i en la qüestió nacional.
Fins el 1976 fou editat per Ariel, i des del 1977 per Curial.
Enllaç web: Recerques
(Vic, Osona, 1933 – )
Historiador de la literatura. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill.
Estudià filologia iberoromànica a la universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March (1970).
Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana (mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor) s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana (Tiempo y narración, 1978).
El 1970 fou nomenat lector de castellà i el 1979 catedràtic de la universitat de Basilea.
(Ribes de Freser, Ripollès, 26 abril 1887 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 22 febrer 1962)
Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d’Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París.
Publicà una vasta col·lecció d’estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l’alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l’Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936).
Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
(Girona, 27 octubre 1843 – Madrid, 28 desembre 1891)
Historiador, advocat i numismàtic. Germà de Joaquim.
A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la “Revista de Gerona”.
Fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l’Academia de la Historia (1886), de l’Acadèmia de Belles Arts i de l’Institut Arqueològic de Roma.
S’especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l’edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93).
Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la província.
(Barcelona, 30 setembre 1568 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 7 gener 1635)
Cronista i historiador. Es dedicà a la investigació amb la intenció d’escriure una història de Catalunya.
La primera part, escrita en català i apareguda amb el títol de Crònica Universal del Principat de Catalunya (1609), arribava fins l’any 714. La segona i tercera part de l’obra, escrites en castellà, varen quedar inèdites.
Al segle XIX l’obra completa fou publicada en castellà amb el títol de Crónica Universal del Principado de Cataluña (1829-32). L’obra consta de 8 volums i només arriba a l’any 1162.
Era fill de Miquel Pujades (Figueres, Alt Empordà, segle XVI – Barcelona, segle XVI) Advocat. El 1546 escriví una obra titulada Tractat de les procedències dels reis d’Aragó contra els de França.
(Barcelona, 1821 – 1903)
Historiador de l’art i dibuixant. Germà de Miquel.
Fou sotsarxiver municipal de Barcelona, president de l’Associació Artístico-Arqueològica de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
De la seva nombrosa producció cal destacar Estudios sobre el traje español en los siglos medios (1871), Estudi i impressió de Barcelona monumental (1879), Noticia de algunos artistas catalanes de la Edad Media y del Renacimiento (1881), Estudio de la indumentaria concreta y comparada (1892), etc.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 gener 1866 – Barcelona, 27 gener 1931)
Eclesiàstic i historiador. Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres.
Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del “Boletín Oficial Eclesiástico” de la diòcesi de Barcelona. Exercí la secretaria de cambra i de govern del bisbe Català.
És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions, com Tractat de la vertadera devoció a la Santa Verge (1920); cal destacar les obres històriques El episcopologio de la sede barcelonense (1916) i Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920).
Dades dels Països Catalans 