Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Llibre de Memòries…

Deixa un comentari

(València, 1308 – 1644)

(Llibre de Memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València)  Dietari de la ciutat. Obra molt detallista i en estil lacònic, s’hi recullen les incidències municipals i electorals.

Escrit per diversos autors: un d’anònim fins al 1488, Francesc Joan en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Font documental per a la revolta de les Germanies a València (1519-23), de la qual el cronista fou testimoni visual i familiarment implicat.

Fou publicat l’any 1930, amb introducció i notes de S. Carreres i Zacarés, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.

Llibre d’Antiquitats

1 Resposta

(València, 1523 – 1680)

Crònica de la ciutat. Font bàsica per al coneixement civil i eclesiàstic de la vida local valenciana. Escrita en català fins al 1665.

Fou redactada, entre altres, per Pere Martí (1523-40), Joan Clarà (1540-65), Jeroni Bertran (1580-94), Crisòstom Foix (1594-1605), Sebastià Goterris (1605-27) i Jacint Balaguer (1678-80).

El manuscrit és a l’arxiu de la catedral valenciana, i fou editat per J. Sanchis i Sivera el 1926.

Llambies, Antoni Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – segle XVI)

Cronista. Autor d’una de les poques relacions conservades de la revolta de les Germanies a Mallorca (Memorial).

Fou redactada, en català, el 1522, i publicada el 1881 per Àlvar Campaner.

Lladó i Ferragut, Jaume

Deixa un comentari

(Selva de Mallorca, Mallorca, 1886 – Palma de Mallorca, 1975)

Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres, professor de l’Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca i acadèmic corresponent a l’Academia de Historia.

Ordenà els arxius municipals de les Balears i en publicà catàlegs, acompanyats de notícies històriques locals.

De la seva producció destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca (1973).

Llabrés i Quintana, Gabriel

2 Respostes

(Binissalem, Mallorca, 25 març 1858 – Palma de Mallorca, 15 març 1928)

Historiador. Va ésser catedràtic a Santander i a Palma de Mallorca, i pertanyia a les acadèmies de San Fernando i de la Historia de Madrid.

Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, fundà el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana i el 1917 en fou elegit president; dirigí les excavacions de Pollentia. Col·laborà a la “Revista de Archivos y Bibliotecas”.

És autor d’articles sobre història i literatura balears i d’estudis i edicions crítiques de textos catalans medievals, com Llibre de savis i filòsofs de Jafudà Bonsenyor (1889), Bernardo Descoll es el autor de la Crónica de Pedro IV (1903), Estudis sobre el cançoner dels comtes d’Urgell (1907) i Llibre de Saviesa de Jaume I (1907).

Fou el pare de Joan Llabrés i Bernal.

Llabrés i Bernal, Joan

1 Resposta

(Palència, Castella, 1900 – Palma de Mallorca, 1975)

Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres.

Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del segle XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70.

Lacomba i Avellán, Joan Antoni

Deixa un comentari

(Xella, Canal de Navarrés, 7 abril 1938 – Màlaga, Andalusia, 11 febrer 2017)

Historiador. Professor de la universitat de Màlaga i catedràtic d’institut.

Ha publicat el llibre Crisi i revolució al País Valencià (1917) (1968).

Fàbrega i Pallarès, Pau de la

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1913 – 2002)

Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.

Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.

Jordà i Cerdà, Francesc

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 20 juny 1914 – Madrid, 10 setembre 2004)

Prehistoriador. Especialista en el període paleolític i en l’art rupestre. Ha realitzat nombroses excavacions al País Valencià i Astúries, de les quals ha publicat les corresponents memòries.

També ha escrit El Solutrense en España (1953), El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica: nueva secuencia cronológico-cultural (1964), Asturias. Prehistoria (1977), Historia del Arte Hispànico. La Antigüedad (1978), en col·laboració amb J.M. Blázquez i Veinticinco mil años en la cueva de Nerja (1985).

Jordà, Jaume

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, vers 1650 – València, 1722)

Historiador. Doctor en teologia. Agustinià, fou rector de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana.

Publicà una Regla de nuestro P. S. Agustín (València, 1699) i fou també cronista de l’orde.