(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1833 – Madrid, 27 maig 1896)
Historiador. Estudià medicina a València. Treballà a Madrid com a funcionari destacat, en diversos negociats i ministeris.
Col·laborà a la premsa periòdica. És autor d’alguns estudis històrics.
(Godella, Horta, 28 agost 1884 – Palma de Mallorca, 3 juliol 1962)
Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València.
Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960).
Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué un poema patriòtic en castellà Son Berga, dedicat a José M. Pemán. Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de Sant Joan.
Fou besnebot seu Josep de Zaforteza i Montaner (Catalunya, segle XX) Marquès del Tremolar.
Veure> Joan de Safont i de Ferrer (historiador i filòsof català, 1789-1847).
(Perpinyà, 10 març 1688 – París, França, 7 desembre 1778)
Historiador. Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724). Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París.
Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone… (1763), les quals, corregides i augmentades, foren publicades de nou el 1776. Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770).
(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)
Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.
Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.
(Alacant, 7 febrer 1836 – 15 març 1908)
Escriptor. Fou cronista oficial d’Alacant.
És autor dels estudis Crónica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante (1876) i Rebelión militar de 1844 en Alicante (1899).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1651)
Historiador i eclesiàstic.
El 1645 enllestí una mena de crònica titulada Notícia exacta i verídica de tots els successos memorables que s’han esdevingut en el regne de Mallorca des de l’any del Senyor 1636.
(Talamantes, Aragó, 1732 – València, 1804)
Historiador i advocat.
És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d’una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d’altres obres.
(Xàtiva, Costera, 12 setembre 1765 – Londres, Anglaterra, 14 novembre 1824)
Historiador i dominic. Germà de Joaquim Llorenç. Va estudiar humanitats, paleografia i teologia.
Fou l’autor del Viaje Literario a las iglesias de España, els cinc primers volums de la qual van ésser publicats a nom del seu germà (22 volums, 1803-52). Obra fonamental per al coneixement de la història eclesiàstica espanyola, s’hi integren documents catalans d’importància, com un Leccionari de la seu barcelonina.
(València, 26 gener 1926 – )
Historiadora de l’art. Deixebla de Felip M. Garín a la Universitat de València.
Especialista en miniatura valenciana medieval, ha publicat treballs a “Archivo de Arte Valenciano” i “Archivo Español de Arte”, i la seva tesi doctoral, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV (1964).
Dades dels Països Catalans 