Arxiu d'etiquetes: guerrillers/es

Tàrrega, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)

Guerriller. Tingué un paper important a la campanya de 1705 per assegurar l’adhesió del País Valencià a Carles d’Àustria. Fou capità de les milícies de cavalleria formades a Castelló de la Plana contra l’ocupació borbònica.

Es posà tot seguit a les ordres del general Joan Baptista Basset, l’alliberador de València, el qual li ordenà que es reunís al regiment austròfil de Rafael Nebot, que venia del Principat, i amb aquest i les seves pròpies forces alliberà la ciutat de Xàtiva.

Serrador, El *

Deixa un comentari

Sobrenom del guerriller carlí valencià Josep Miralles i Marín  (1792-1844).

Santés i Murgui, Josep

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1827 – França, segle XIX)

Guerriller carlí. Llaurador, s’uní a les forces de Ramon Cabrera (1833). El 1840 passà a França i s’establí a Lió com a agricultor.

Lluità novament a la segona guerra Carlina (en què fou greument ferit) i a la tercera, en què fou segon comandant de la zona de València (1873). En aquesta ocasió s’apoderà de Conca, però, rebutjat per Valerià Weyler a Bocairent, hagué de retirar-se.

Assolí el grau de general de l’exèrcit carlí, però, derrotat aquest, hagué de tornar a França, on féu de venedor ambulant.

Romeu i Parres, Josep

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)

Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.

Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.

Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

Redó, Bernat

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – València, 1348)

Draper. El 1348 destacà com a capitost de la Unió de València, dreçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós. A la darreria de l’any, les tropes del rei venceren els unionistes a Mislata i el monarca entrà en triomf a València. Redó s’amagà, però fou detingut.

Condemnat a mort, demanà al rei de morir en el seu perdó i que li fos atorgat de ser escapçat i no pas arrossegat i penjat com els altres condemnats, que eren el jurista Joan Sala i altres cinc. El rei li ho concedí. La sentència fou executada tot just passada la festa de Nadal.

Peris, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XIII)

Capitost d’una revolta ciutadana. El 1275 els menestrals feren unió entre ells i enderrocaren algunes cases de nobles; després, sortiren en ordre de guerra sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros.

El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà de Lleida al regne de València; l’ordre fou restablert, i perseguit per les tropes reials comandades pel fill natural del rei Pere Ferrandis d’Híxar, fugí a Castella.

Hom ha considerat la revolta com un precedent remot de la revolta de les Germanies el segle XVI.

Pérez i Guillem, Josep

1 Resposta

(Pedralba, Serrans, 1834 – 1902)

Guerriller cantonalista. Conegut com El Enguerino, intervingué activament en la revolució de setembre de 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans.

El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anti-cantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València.

Noell, Jaume

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII)

Guerriller. Fou dels qui s’alçaren el 1667 enfront de la dominació francesa sobre el Rosselló. Passà bastants anys sobre les armes.

Nebot, Ascensi

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)

(dit el Frare)  Guerriller i franciscà. Sostingué diverses lluites contra els francesos durant la guerra del Francès. El 1813 assetjà i féu rendir Morella i el seu castell.

Comandant de la divisió de València, tenia a les seves ordres els regiment dels Francs.

Mondedéu i Jover, Josep

Deixa un comentari

(Ibi, Alcoià, 11 abril 1786 – Aranzueque, Guadalajara, 5 novembre 1848)

Guerriller. Durant la guerra contra Napoleó lluità amb les forces de Juan Martín Díaz, el Empecinado, i fou considerat, per les seves gestes, un dels millors oficials de les guerrilles.