(Trullars, Rosselló, 22 setembre 1793)
Fet d’armes ocorregut a la Guerra Gran entre les tropes de Carles IV de Borbó, manades pel general Antonio Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.
Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló.
(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.
És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
Veure> Guerra Gran (conflicte bèl·lic, 1793-95).
(Parestortes, Rosselló, 17 setembre 1793)
Fet d’armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV de Borbó, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló.
(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)
Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.
La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.
(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)
Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.
El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.
Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).
El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.
Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1794)
Fets d’armes ocorreguts durant la Guerra Gran.
La primera batalla (6 maig) suposà l’ocupació del poble per les tropes franceses.
La segona batalla (19 maig) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit.
Un nou intent (17 setembre), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.
(Roses, Alt Empordà, 24 novembre 1794 – 3 febrer 1795)
Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l’Alt Empordà.
El setge fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo.
Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l’octubre 1793) i hagueren de retre’s.
La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada.
(Barbastre, Aragó, 12 setembre 1727 – Madrid, 13 març 1794)
Militar.
En iniciar-se la Guerra Gran, li fou confiat el comandament d’un exèrcit exigu (uns 3.000 homes) i el càrrec de capità general de Catalunya; el 17 d’abril de 1793 inicià la invasió del Vallespir amb èxit i penetrà al Conflent.
La manca de visió del govern de Carles IV en no donar impuls a la campanya amb l’oferiment de la restitució del Rosselló i la Cerdanya limità les seves possibilitats d’èxit, tot i la coratjosa participació catalana en la lluita.
Acabada la campanya del 1793 passà a Madrid, on morí d’una pulmonia.
Dades dels Països Catalans 