Camp de concentració (1939) organitzat pel govern francès, destinat especialment als membres de les Brigades Internacionals que havien lluitat al costat de les tropes republicanes durant la guerra civil espanyola.
Hom calcula que hi van passar uns deu mil homes.
(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, febrer 1939 – ? 1939)
Camp de concentració organitzat a la platja pel govern francès, destinat, com el proper camp d’Argelers, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la guerra civil.
S’hi concentraren 30.000 homes, els quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, en una gran part, al camp del Barcarès.
A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.
Veure> Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya (nom popular d’e l’aquesta unitat militar, 1936-39).
Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.
Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.
(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)
Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.
Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.
(el Barcarès, Rosselló, abril 1939 – fi 1942)
Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló.
D’una capacitat de 50.000 persones, n’arribà a contenir, el juny d’aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d’abandonar-lo sense una autorització especial.
El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i posat sota l’autoritat militar. Després de l’armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l’estat francès.
A la seva dissolució, la resta d’interns fou transferida a d’altres camps.
Camp de concentració, instal·lat després de la guerra civil espanyola, a la zona de la platja, on arribà una gran massa de refugiats procedents de l’exèrcit de la República Espanyola (s’hi arribà a aplegar una població de 70.000 presoners de guerra).
Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats, en gran part al camp del Barcarès.
(el Voló, Rosselló, 1939)
Camp de concentració, organitzat a la vila pel govern francès l’any 1939, destinat a refugiats civils que arribaven al territori de l’estat francès a la fi de la guerra civil espanyola de 1936-39 procedents de la zona republicana.
Era un camp de pas especialment dedicat a dones, vells i criatures, per a ésser traslladats als municipis que s’havien ofert a fer-se’n càrrec.
(Barcelona, segle XX)
Vaixell de la Companyia Transatlàntica. Fou convertit en presó flotant, al port de Barcelona, durant la Segona República.
Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d’Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l'”Argentina” i el “Manuel Arnús” (aquest darrer al port de Tarragona), com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats.
Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar.
(Catalunya, gener 1937 – 1939)
Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite).
Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts.
Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.
Dades dels Països Catalans 