(Gréixer ?, Berguedà, segle IX – Ripoll ?, Ripollès, vers 902)
Primer abat del monestir de Ripoll (879-902). Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i féu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector.
Vers el 879 el comte Guifré I el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Poble (1.362 m alt), a la capçalera de la vall del riu Tort (afluent del Llobregat per l’esquerra), al vessant meridional del Puigllançada.
Fins al començament del segle XX formà un municipi amb Gréixer i Brocà.
L’església parroquial és dedicada a sant Genís.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola i Sant Julià de Cerdanyola.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Masia i antic lloc, del terme de Gréixer, situat en una vall afluent per l’esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís.
L’església era dedicada a santa Eulàlia.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.
El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.
L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.
Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.
(Berguedà)
Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga.
Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força.
Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d’electricitat, teixits i carburs metàl·lics.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antiga abadia benedictina (Sant Llorenç prop Baga).
Fundada abans del 898, gaudí d’una relativa prosperitat als segles X-XI. L’any 1592 s’incorporà a Sant Pau del Camp de Barcelona.
Es conserva part de l’església, d’estil romànic, restaurada.
Dades dels Països Catalans 