(Catalunya, segle XV)
Arquitecte gòtic.
Participà, amb Pere de Vallfogona, per Tarragona, a la junta d’arquitectes que el 1416 decidiren la continuació amb una sola nau de la seu de Girona.
Tallà l’alabastre necessari per al retaule major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joan.
(Illes Balears, segle XIV – Girona, després 1396)
Arquitecte i escultor gòtic. Germà de Pere Morey.
L’any 1375 treballava com a mestre d’obra de la porta dels Apòstols de la seu de Girona i el 1394 com a mestre major de la mateixa seu.
El 1383 realitzà un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, i la seva esposa Ermessenda per a la catedral gironina.
El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, els canonges de Palma de Mallorca demanaren als de Girona els seus serveis per acabar el portal del Mirador. Sembla, però, que no hi va anar.
El 1396, últim any que es tenen notícies seves, encara vivia a Girona, on probablement va morir.
(Barcelona ?, vers 1330 – 1387/88)
Escultor, orfebre i arquitecte. A la segona meitat del segle XIV gaudí del favor del rei Pere el Cerimoniós.
Especialitzat a esculpir monuments sepulcrals, com la de l’arquebisbe de Saragossa Lope de Luna, a la seu aragonesa. Altres sepulcres seus, a Barcelona i a Montserrat, han desaparegut, i també les set creus de pedra que li foren encarregades pel rei vers el 1366, per ésser col·locades a diferents llocs de la muntanya de Montserrat.
Li és atribuïda la bella imatge de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona.
La seva obra més famosa, però, és el tabernacle d’argent per als corporals de la col·legiata de Daroca (1386), on representa el rei Pere i la reina Sibil·la protegits per arcosolis entre les figures de Crist, la Verge, sants i evangelistes.
Si bé la seva producció és plenament dins el gòtic, tanmateix sap donar a les diferents imatges decoratives que la componen una gran riquesa de realisme i varietat, que el situa entre els millors i més personals escultors d’aquest estil, encara que palesa influències franceses i borgonyones.
(Tarragona, abans 1433 – Sant Mateu, Baix Maestrat, 1469)
Pintor gòtic. Actiu a Tarragona entre el 1433 i el 1447 i després instal·lat a Sant Mateu.
El seu taller fou continuat pels seus fills Mateu i Lluís Montoliu (País Valencià, segle XV), i constituí un centre d’irradiació d’influències per tota la comarca. Els hi han estat atribuïdes obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs.
Executà els retaules de Santa Bàrbara de la Mata (Morella) i de la seu d’Eivissa, que palesen la influència de Bernat Martorell.
Francesc i Jaume Sarral foren col·laboradors seus.
(Catalunya, segle XV)
Pintor gòtic. El 1495 contractà amb Pere Alemany el retaule major del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però només en realitzà el bancal, a causa de la seva mort.
L’obra fou acabada per Pere Alemany i Rafael Vergós.
(Catalunya, segle XV)
Pintor. Fill de Joan Mates. S’associà amb Guillem Talarn per a la realització del retaule de Sant Pau i Sant Feliu, contractat amb els prohoms del castell de Vacarisses i els parroquians de Sant Feliu.
Vers el 1453 treballà a Vilafranca del Penedès.
La seva obra s’emmarca en el gòtic català del quatre-cents.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1497)
Arquitecte gòtic. Nebot del també arquitecte Andreu Escuder, a qui succeí en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona.
A partir del 1468 realitzà el claustre del monestir de Santa Maria de Jerusalem.
Dirigí al Palau Reial Major de Barcelona, diverses obres en temps del Pere IV el Conestable de Portugal i, fins a la mort, les de Santa Maria del Pi, on realitzà la sala capitular, inaugurada el 1486, i acabà el campanar, començat el 1379.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Col·laborà amb el mestre Arnau Bargués, autor, entre altres obres, de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1399-1402) i del palau del rei Martí a Poblet (1392-1410), dues de les més belles mostres del gòtic civil català.
(Savoia, França, segle XV – Tolosa ?, França, segle XV)
Pintor gòtic. El 1461 contractà una vidriera de la Coronació de la Verge per a Santa Maria del Mar de Barcelona.
El 1462 realitzà, per al convent dels agustins de Domus Dei a Miralles, un retaule dedicat a la Verge, obra influïda per Jaume Huguet.
Consta que era actiu a Tolosa el 1460 i el 1462.
(Tarragona ?, 1394/97 – Catalunya, després 1458)
Escultor. Fill de Jordi Joan, i germà d’Antoni. El més important de la Catalunya del segle XV. La gran qualitat formal de la seva obra és posada al servei de l’expressió del món interior. Recull la tradició de l’escultura catalana dels segles XIV i XV i, coneixedor dels corrents artístics de l’època es decantà pel corrent franco-flamenc, que aplicà amb un realisme extraordinari.
Entre el 1416 i el 1418 féu la decoració de la portalada del jardí de la diputació de Barcelona i el medalló que en presideix la façana, amb la representació de sant Jordi matant el drac, on es manifesta com un artista ja format i de vigorosa execució. Realitzà la primera clau de volta després del cimbori a la nau central de la seu de Barcelona amb la imatge de déu Pare l’any 1418.
Se li encarregà, a instàncies de l’arquebisbe Dalmau de Mur, el retaule de santa Tecla de la catedral tarragonina (1426-33), obra mestra de l’escultura gòtica catalana del segle XV. El 1434 començà el retaule de la catedral de Saragossa, també per encàrrec de Dalmau de Mur, aleshores arquebisbe d’aquesta ciutat, del qual es conserven el basament, la predel·la i quatre muntants al cos superior.
El 1450 Alfons IV el Magnànim el cridà a Nàpols, on treballà en la decoració del Castell Nou, construït per Guillem Sagrera, fins al 1458, encara que no es pot precisar quines obres hi va fer.
Dades dels Països Catalans 