Veïnat, al sector oriental i més accidentat del terme; hi ha l’església de la Mare de Déu de l’Esperança, on és venerada una imatge gòtica, d’alabastre, policromada.
Ferreres -Gironès-
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Gironès
Fellines
Poble (95 m alt), a l’oest del cap del municipi.
L’església (Sant Martí) havia estat parroquial.
Formà municipi el segle XIX.
Estanyol -Gironès-
Poble (202 m alt), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme.
L’església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l’existència d’un castell.
Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d’un poblat ibèric (segles IV-III aC).
Domeny
(ant: Paret-rufí) Poble, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena, a l’antic terme de Sant Gregori.
L’església parroquial de Sant Feliu (de la qual depèn la Roureda) havia estat possessió de la mitra gironina.
Hi han estat trobades restes romanes. Els segles XII i XIII hi havia molins drapers.
Diari de Girona
(Girona, 1888–1936 / 1986 – )
Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Gerona de Avisos y Noticias”, fins a l’1 de gener de 1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclòs, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català.
Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona. Políticament simpatitzà amb la Lliga i sortí fins a l’esclat de la guerra civil.
El 1986, amb la desaparició de “Los Sitios”, la capçalera tornà a presidir un periòdic escrit en castellà, que fou catalanitzat una altra vegada el 1991.
Enllaç web: Diari de Girona
Desvalls * -Gironès-
(Gironès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jordi Desvalls.
Croada, Companyia de la
(Girona, juny 1809 – desembre 1809)
Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona durant la guerra del Francès.
El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants i dues d’eclesiàstics.
Fou dissolta en retre’s la ciutat.
Creueta, la -Girones-
Poble, a l’esquerra de l’Onyar, al límit amb el municipi de Girona.
Pertany a la parròquia de Palol d’Onyar.
Constantins
(pop: Contestins) Poble, a l’esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l’antic hostal de Constantins.
L’església parroquial (Sant Vicenç) és esmentada ja el 1182.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders.
Conestable, fort del
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i de Caputxins, la ciutat.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.
Dades dels Països Catalans 