Arxiu d'etiquetes: Generalitat

Proveïments, Departament de

(Catalunya, 6 octubre 1936 – 6 gener 1938)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del Comitè de Proveïments i de la Conselleria d’Agricultura.

Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre de 1936. El nou conseller, Joan Comorera (PSUC), impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció.

L’agost de 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del Departament d’Economia i Agricultura als quals estava estretament lligat.

Fou dissolt el 1938 i les seves funcions passaren al govern de la República, que amplià la Comisión Nacional de Abastos amb una representació de la Generalitat.

Protectorat de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, 27 maig 1982 – )

Òrgan administratiu del departament de justícia de la Generalitat de Catalunya. Adscrit a la Direcció General d’Entitats Jurídiques i de Dret, que té la funció de garantir el compliment de la voluntat dels qui institueixen les fundacions privades catalanes.

La seva funció es realitza mitjançant una vigilància o un control sobre els òrgans de govern i la direcció de la persona jurídica, amb la finalitat de fiscalitzar si les activitats s’orienten al compliment dels interessos generals de la fundació.

El Protectorat s’exerceix a través de dues unitats: la Unitat de Registre, que té a càrrec seu el Registre de Fundacions de la Generalitat, per a la tramitació dels expedients, i la Unitat de Control, encarregada d’altres funcions de vigilància de l’actuació de les fundacions.

Entre les seves funcions destaquen les següents: portar al Registre de Fundacions les escriptures de constitució de les fundacions, comprovar i exigir el compliment de les finalitats funcionals i les obligacions legals, concedir o negar les autoritzacions i aprovacions i suplir els òrgans de govern de les fundacions que calgui.

Promotora d’Exportacions Catalanes

(Catalunya, 1986 – )

(PRODECA) Empresa creada per la Presidència de la Generalitat de Catalunya per al servei de les cooperatives agràries i de l’empresa agroalimentària petita i mitjana.

Té com a objecte social la promoció de l’exportació de productes agroalimentaris, i de les campanyes de normalització d’aquests productes.

Enllaç: Prodeca

Política Lingüística a Catalunya, llei de

(Catalunya, 30 desembre 1997 – )

Llei del Parlament de Catalunya, aprovada en substitució de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, per tal de promoure i estendre l’ús del català en tots els segments de la vida social, especialment en els àmbits dels mitjans de comunicació privats, de determinades industries culturals, del món socio-econòmic i de la documentació en massa.

La llei es fixà com a objectiu d’arribar a la plena igualtat, pel que fa als drets i als deures lingüístics en l’ús de les dues llengües oficials a Catalunya, i establí quotes lingüístiques en els àmbits del cinema, la ràdio i la televisió, amb les sancions corresponents, d’acord amb la llei de defensa dels consumidors i dels usuaris.

Davant dels recursos plantejats per les productores i distribuïdores cinematogràfiques, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (5 febrer 1999) va suspendre de forma cautelar les disposicions sancionadores del decret del 8 de setembre de 1998 per a l’aplicació de la llei lingüística.

Pla Territorial General de Catalunya

(Catalunya, 1995)

Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya.

Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució de Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980.

Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi.

El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d’imatge objectiu o pla model, formulat a partir d’uns sistemes territorials organitzats en dos nivells (sistemes de proposta a partir de polaritats urbanes i àrees funcionals territorials), una imatge objectiu de distribució de la població (amb el projecte d’assolir la xifra de 7.500.000 h l’any 2026 i una desconcentració de població i activitats des de l’àmbit metropolità de Barcelona vers la resta de Catalunya), un esquema d’emplaçament de les grans infraestructures de comunicació, de sanejament i energètiques, unes normes de protecció dels espais oberts i dels equipaments, i unes directrius per als plans territorials parcials i sectorials.

L’objectiu del Pla és fer del conjunt de Catalunya una unitat funcional, tot utilitzant integralment el territori.

Enllaç web: Pla Territorial General de Catalunya

Pla d’Espais d’Interès Natural

(Catalunya, 1992 – )

(PEIN) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.

Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació (ZEC) i de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80.000 ha d’espai marí.

El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total.

Enllaç: PEIN

Pla de Distribució de Zones del Territori Català

(Catalunya, 1932 – 1939)

(o Regional Planning) Pla d’endegament del territori. Fou encarregat als germans Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí per part de la Generalitat republicana.

Influït pels models britànics, fou un pla d’ordenació territorial en base a les diverses potencialitats econòmiques i naturals de les diferents zones del territori català, amb l’afany de superar els profunds desequilibris territorials existents.

Amb aquest objectiu es determinaren dotze zones d’actuació: agrícola, de pasturatge, de parcs i boscos reservats, de sanatoris, industrial, d’habitatge, de comerç, de mines, de gran tràfic, de balneari, arqueològica i de protecció arqueològica.

Si bé el pla no reeixí, fou precursor i delimità les línies mestres d’altres plans posteriors.

Pla de Desenvolupament Rural

(Catalunya, 2000 – 2006)

Programa europeu de suport a l’agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s’emmarcà dins de l’Agenda 2000 i fou un dels pilars de la política agrària comuna.

La conselleria d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l’estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient.

La dotació del pla durant tot el període era de 934 milions d’euros. La majoria de mesures estaven dirigides a adaptar el sector agrari i agro-industrial a les condicions de mercat.

Patronat Català Pro-Europa

(Catalunya, 1982 – )

Entitat consorciada. Fundada amb l’objectiu de promoure i coordinar activitats d’informació sobre la Unió Europea vetllant pels interessos de Catalunya.

Fou creada per la Generalitat de Catalunya, amb la qual manté un règim de consorci i col·laborà en tots aquells departaments d’aquesta institució relacionats per la seva activitat amb la Unió.

La seu central és a Barcelona; té delegacions a Tarragona, Girona i Lleida, i és representada també a Brussel·les.

Organitza cursos de formació de funcionaris europeus i ofereix els serveis Europa 93 sobre el mercat interior, programes educatius i científics, i sobre el sector agrari.

En fou secretari general Carles Gasòliba i Böhm.

L’any 2007 es refundà en el Patronat Catalunya Món.

Patrimoni Artístic de Catalunya, Llei de defensa del

(Catalunya, 3 juliol 1934 – 1939)

Llei promulgada per la Generalitat, per a protegir tots els béns mobles i immobles d’interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d’autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d’antiguitat.

En virtut del seu article 23 la Generalitat s’emparà el 21 de juliol de 1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l’extrema esquerra com a resposta a l’aixecament militar.