Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Colltort, castell de

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)

Castell roquer en ruïnes, de la vall d’Hostoles, al cim del turó de Colltort (845 m alt), a l’extrem oriental de la serra del Corb.

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort (825 m alt), damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort.

El castell és esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell I de Barcelona al comte de Besalú, Bernat I Tallaferro.

La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau; el segle XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles.

Collell, el

(Sant Ferriol, Garrotxa)

Santuari marià (Santa Maria del Collell), pertanyent a la parròquia de Sant Andreu del Torn.

Des del segle XI el lloc pertanyia al monestir de Sant Pere de Besalú, on fou fundat un priorat, documentat el 1198. El primer decenni del segle XV fou abandonat pels benedictins i el culte fou encarregat a sacerdots seculars.

Per l’estat d’abandó, el 1457 la capella fou posada en entredit fins a la miraculosa aparició de Maria, segons la tradició, a Miquel Noguer (1483). Aquest fet comportà la visita de nombrosos pelegrins: fou creada una junta d’administració, composta per membres de les parròquies veïnes, amb una comunitat de preveres, presidida per un abat comendatari i una escolania (esmentada el 1534) encarregats del culte.

A partir del 1600 hom amplià els edificis i foren impulsades diverses confraries. El segle XVIII hi visqueren ermitans.

Les lleis desamortitzadores (1806) portaren a la subhasta de tots els béns, i caigué novament en un estat d’abandó, del qual fou tret pel bisbe de Girona Florencio Lorente y Montón, que hi fundà (1852) el seminari.

Durant la guerra civil (1936-39) serví de presó política, i pel gener de 1939 hi foren afusellats diversos empresonats. El 1949 fou inaugurada la nova església. Actualment hi funciona un col·legi-seminari.

Cogolls

(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.

L’església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.

Castelló d’En Bas

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Antic castell, situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas.

Esmentat ja a mitjan segle XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis.

En resten escassos vestigis; en canvi, se’n conserva l’església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).

Castellfollit de la Roca, batalla de -1874-

(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 14 març 1874)

Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina entre les forces carlines de Francesc Savalls i les republicanes de Ramon de Nouvilas, que foren derrotades.

Castellar de la Muntanya

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar).

L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l’església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts.

Capsec

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

(o Sant Martí de Capsec; ant: CuïlsecPoble (448 m alt). Donà nom al municipi fins al començament del segle XX.

És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec.

L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon.

Canya, la -Garrotxa-

(Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.

El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km2) del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts.

És un nucli industrial (tèxtil).

Canes, coll de

(Riudaura, Garrotxa / Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Depressió (1.120 m alt) de la Serralada Transversal, entre les rieres de Vallfogona i de Ridaura, entre el puig Estela i el pla de Falgars. Hi passa la carretera d’Olot a Ripoll.

Una llegenda originada al segle XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al segle XIX.

Can Trona

(la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Veïnat de l’antic municipi de Joanetes, a la dreta de la riera de Joanetes, prop de la seva confluència amb el Fluvià; una part del veïnat pertanyia a l’antic municipi de Sant Esteve d’En Bas.