Arxiu d'etiquetes: fundadors/es

Montal i Fornés, Paula

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 11 octubre 1799 – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 26 febrer 1889)

Religiosa i fundadora. Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un col·legi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època.

Fundà també escoles a Arenys de Mar (1842) i Sabadell (1846), on féu els vots (1847) i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies, en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya.

A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat.

Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001 amb el nom de Paula de Sant Josep de Calassanç.

Molas i Vallvé, Maria Rosa

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 24 març 1815 – Tortosa, Baix Ebre, 11 juny 1876)

Religiosa i fundadora de la congregació de germanes de Nostra Senyora del Consol. El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat. Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un col·legi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació.

El bisbe Benet Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus (1869). La congregació rebé l’aprovació papal el 1901. Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana (1859) i un noviciat i una casa mare a Tortosa (1860).

Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988.

Claret i Clarà, Antoni Maria

14 Respostes

(Sallent, Bages, 23 desembre 1807 – Fontfreda, Llenguadoc, França, 23 octubre 1870)

Eclesiàstic i sant. Conegut popularment per pare Claret. Fill d’un teixidor, després de fer estudis a l’escola de Llotja, i els eclesiàstics, a Vic, on fou ordenat sacerdot (1825), fou rector durant uns quants anys. Passà a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús.

Decantat, però, per la vocació missionera, tornà a Catalunya i recorregué a peu tot el país predicant missions populars. Fomentà la predicació i les edicions religioses en llengua catalana (fundà l’editorial Llibreria Religiosa, que publicà obres seves). A Vic, fundà la congregació de fills de l’Immaculat Cor de Maria (1849).

Arquebisbe de Santiago de Cuba (1851-60), hi exercí una gran obra pastoral i social (creació d’entitats benèfiques, caixes d’estalvi, etc). Cridat el 1857 a Madrid, fou confessor d’Isabel II de Borbó, fet que li reportà crítiques. Al concili Vaticà I (1869) defensà el dogma de l’Assumpció de Maria.

Morí exiliat, però la seva despulla fou duta a Vic, a la casa mare de la congregació fundada per ell. Fou canonitzat el 1950.