Arxiu d'etiquetes: frares

Vinclera, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escriptor i frare. La seva personalitat resulta totalment desconeguda.

La cita del seu nom en un inventari bibliogràfic ha permès la creença, una mica arriscada a causa de possibles malentesos, que és l’autor de l’extens poema El testament d’En Serradell de Vic, atribució errònia, ja que l’autor d’aquest poema s’ha demostrat darrerament que és Bernat Serradell.

Alguns crítics conjecturen que aquest escriptor pot ser el protagonista del Llibre de fra Bernat, de Francesc de la Via.

Villalba, Marc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Frare benedictí. Era prior de Ripoll. En ser elevat el monestir de Montserrat a la categoria d’abadia, el papa Benet XIII l’en nomenà primer abat.

Destacà al Parlament de l’interregne. Pel desembre de 1411 fou elegit entre els 24 parlamentaris investits de funcions executives. El 1413 fou convocat per Ferran I entre els notables als quals consultà el rei la conveniència de reprimir per la força la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

Pronuncià un notable parlament a les Corts de Tortosa de 1421, responent a la proposició inicial de la reina governadora Maria.

Villalba, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Turquia ?, segle XIV)

Frare del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.

Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més: els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem d’Hostalric, i l’hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats.

Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s’interessava encara perquè fossin alliberats.

Vilalba, Marc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 27 gener 1439)

Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i president de la generalitat de Catalunya (1413-16 i 1431-34).

Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani.

Vilafranca, Bartomeu de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII – Terra Santa ?, segle XIV)

Frare de l’orde del Temple. Actuà amb els croats a Terra Santa.

Fou emissari de la plaça d’Acre, atacada pels turcs (1291), a la de Trípoli, en unió de tres catalans més; els templers Guillem d’Hostalric i Guillem de Villalba i l’hospitaler Llop de Lliurans. Tots quatre foren capturats.

Continuaven presos el 1303, any en què el rei Jaume II s’interessà encara perquè fossin alliberats.

Vidal, Santiago

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare benedictí. Ensenyà als monestirs de Sant Benet de Bages i de Sant Genís les Fonts.

Promogut a abat el 1649, dimití aviat per raons de salut.

És autor d’un Epítome totius S. Scripturae, que restà inèdit.

Verde i Camps, Agustí Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1694 – 1777)

Frare agustí. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Hi presentà diverses memòries sobre temes històrics i filosòfics.

A l’entitat esmentada es conserva una estàtua de Mercuri, en bronze, descoberta per ell a Torroella de Montgrí.

És autor del llibre Los antiguos tiempos de la Iglesia Católica (1744).

Vallgornera, Tomàs de

Deixa un comentari

(Girona o Olot ?, segle XVII – Saragossa, Aragó, 1675)

Frare dominicà. Sobresortí com a teòleg. El 1634 fou titulat mestre en teologia. Ensenyà la disciplina a la Universitat de Girona durant molts anys. Després seria lector de la Universitat de Perpinyà.

Exercí càrrecs dins l’orde, entre ells el de vicari general al Principat (1642) i el de provincial de Barcelona.

Publicà el tractat Mystica Theologia Divi Thomae, aparegut el 1662 i reeditat el 1665. N’hi ha dues reedicions modernes dirigides pel dominicà francès P. Berthier.

Vallespinosa, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – segle XVII)

Frare cistercenc. Era doctor en teologia. Pertanyia a la comunitat de Poblet, on era arxiver.

És autor de l’obra Liber de receptio, tam ad sepulturam quam ad habitum (1615), on transcriví diversos documents de l’arxiu pobletà.

Tous i Soler, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 31 març 1811 – Barcelona, 27 febrer 1871)

Frare caputxí, conegut com a Pare Tous. Ordenat prevere el 1834, l’any següent s’exilià i s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.

En tornar a Barcelona (1843) exercí de sacerdot i el 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l’ensenyament, de la qual redactà les constitucions.

El 25 d’abril de 2010 fou beatificat.