Arxiu d'etiquetes: frares

Albert, Galceran

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Elna, Rosselló, 1453)

Bisbe d’Elna. Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià.

L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca; aquest nomenament fou anul·lat pel papa l’any següent per tal de conferir-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII, amb el qual havia succeït a Benet XIII (Pere de Luna); Galceran es negà a acceptar l’anul·lació pontifícia i únicament els bons oficis del rei, que obtingué per a ell la seu d’Elna el 1431, aconseguiren de fer-lo sortir de Mallorca.

Resta una carta de Galceran al rei demanant-li que s’abstingués de conferir honors i privilegis als monjos.

Agulló, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)

Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.

Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.

Agobard

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle VIII – Lió, França, 840)

Visigot. S’establí com a monjo a l’Empordà; després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816.

Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia.

Vives i Tutó, Joaquim

4 Respostes

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 14 abril 1852 – Barcelona, 13 juny 1923)

(nom de religió: Joaquim Maria de Llavaneres)  Frare caputxí. Germà del cardenal Josep de Calassanç.

Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid).

El 1885 fou ministre provincial d’Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.

Vives i Pexon, Pius

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare dominicà. Fou provincial del seu orde.

El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. que no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra.

Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació.

Vinyes, Domènec

Deixa un comentari

(Sant Quirze de Besora, Osona, 1737 – Barcelona, 1818)

Frare dominicà.

El 1809 publicà, a Cervera, l’opuscle titulat La voz de Dios que expone a los españoles para la guerra contra los franceses.

Li és atribuït un opuscle anònim aparegut a Vic, que excitava també a la lluita contra els napoleònics.

Vinyals i Galí, Josep

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1 novembre 1771 – 11 gener 1825)

Músic i frare benedictí. Cosí germà de Salvador. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d’on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l’any 1791.

Hi fou mestre de l’escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages.

Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l’any 1787.

Vinyals, Esteve

Deixa un comentari

(Barcelona, 1780 – segle XIX)

Compositor i frare mercenari (1799). Fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès.

Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat.

Vinclera, Bernat de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escriptor i frare. La seva personalitat resulta totalment desconeguda.

La cita del seu nom en un inventari bibliogràfic ha permès la creença, una mica arriscada a causa de possibles malentesos, que és l’autor de l’extens poema El testament d’En Serradell de Vic, atribució errònia, ja que l’autor d’aquest poema s’ha demostrat darrerament que és Bernat Serradell.

Alguns crítics conjecturen que aquest escriptor pot ser el protagonista del Llibre de fra Bernat, de Francesc de la Via.

Villalba, Marc de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Frare benedictí. Era prior de Ripoll. En ser elevat el monestir de Montserrat a la categoria d’abadia, el papa Benet XIII l’en nomenà primer abat.

Destacà al Parlament de l’interregne. Pel desembre de 1411 fou elegit entre els 24 parlamentaris investits de funcions executives. El 1413 fou convocat per Ferran I entre els notables als quals consultà el rei la conveniència de reprimir per la força la rebel·lió del comte Jaume II d’Urgell.

Pronuncià un notable parlament a les Corts de Tortosa de 1421, responent a la proposició inicial de la reina governadora Maria.