(Catalunya, segle XIX – França, segle XIX)
Frare. Sembla que visqué exiliat a França.
El 1855 publicà a Besançon, el llibre titulat Un cristiano en Palestina.
(Catalunya, segle XIX – França, segle XIX)
Frare. Sembla que visqué exiliat a França.
El 1855 publicà a Besançon, el llibre titulat Un cristiano en Palestina.
(Catalunya, segle XVII)
Frare. Pertanyia al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de sermons que deixà escrits, entre ells alguns que pronuncià a l’Escorial.
(Barcelona, segle XVIII)
Frare de l’Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur arquebisbe de Tarragona Francesc Armanyà, gran amic seu.
Arnau de Pallars (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fill natural del comte Arnau Roger II de Pallars.
Arnau de Pallars (Catalunya, segle XIV) Frare santjoanista que apareix documentat el 1371. Podria ser identificat amb l’anterior.
(Catalunya, segle XVII)
Framenor. Destacà com a predicador.
El 1699 publicà a Barcelona un llibre piadós titulat Via sacra.
(Catalunya, segle XIV)
Framenor. És autor de l’obra Qüestionari, referent al llibre quart de les Sentències. El manuscrit era conservat a la biblioteca del monestir de Ripoll.
(Catalunya, segle XIII)
Frare i jurisconsult. El 1273 representà l’infant Pere, futur Pere II el Gran, en les al·legacions que aquest traslladà al rei Jaume I el Conqueridor contra el bastard Ferran Sanxis de Castre.
Nom de religió del frare i missioner caputxí català Joaquim Vives i Tutó (1852-1923).
(Catalunya, segle XVII)
Frare carmelità. Fou persona de gran formació filosòfica.
Ocupà la càtedra de filosofia a la Universitat de Barcelona.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).