(Reus, Baix Camp, 1812 – La Paz, Bolívia, 1899)
Missioner. Ingressà en l’orde franciscà (1834).
Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana; reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions (1861), definidor general de l’orde (1863) i visitador apostòlic a Xile.
Publicà obres històriques i escriví Mis memorias (1911).
(les Voltes, Baix Camp, 1755 – La Paz ?, Bolívia, 1834)
Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d’Escornalbou, passà al Perú (1796).
Es destacà pels seus coneixements d’arquitectura; intervingué en la construcció de l’església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l’estil neoclàssic.
(Montblanc, Conca de Barberà, 9 març 1882 – Lleida, 24 desembre 1959)
Historiador i frare franciscà. Fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real (1909-10), a Balaguer (1913-26), a Berga (1926-30) i a Lleida (1930-36).
Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña (1956).
És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer (1930) i d’una important Història de Balaguer, que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager (1961).
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1620)
Prelat i frare franciscà.
El 1610 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor d’Andreu Capella. Celebrà dos sínodes diocesans. Morí al convent del seu orde de Barcelona.
Fou succeït pel peruà Luis Díaz d’Aux d’Armendáriz.
(Santa Coloma de Farners, Selva, desembre 1520 – Càller, Itàlia, 18 març 1567)
(Salvador Pladevall i Bien) Religiós franciscà i sant. De família molt humil, passà la seva infantesa a l’hospital de Santa Coloma de Farners i, posteriorment, es traslladà a Barcelona a fer de sabater.
Ingressà al convent franciscà de Santa Maria de Jesús. Professà a Horta de Sant Joan (Terra Alta), i hi visqué humilment. Li fou atribuïda la facultat de guarir miraculosament els malalts.
El 1565 anà a Sardenya amb el provincial de l’illa, i hi morí dos anys després.
(Vilafranca del Penedès ?, Alt Penedès, segle XIV)
Teòleg escotista. Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d’Aragó.
La tradició el fa deixeble de Duns Escot; només se sap, però, que fou deixeble a París de l’escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma.
Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències (1334) figuren les tendències criticistes imperants a la seva època. Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum.
(Barcelona, s XIV – Sogorb, Alt Palància, 1409)
Religiós franciscà i bisbe.
Regí les diòcesis d’Osca (1384-93), de Vic (1393-1400) i de Sogorb (1400-09). Assistí al concili de Perpinyà (1408).
Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador.
Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat.
(Santa Eugènia de Berga, Osona, 4 desembre 1882 – Roma, Itàlia, 2 octubre 1961)
Historiador franciscà.
Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu. Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus.
Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer (1913) i Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) (1930).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Hebraista i frare franciscà.
Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona.
El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.
(Porrera, Priorat, 1769 – Barcelona ?, 1840)
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà.
Malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).
Dades dels Països Catalans 